La nova pel·lícula de Ridley Scott ens trasllada a l'Orient Mitjà i ens aporta una visió sobre les xarxes d'espionatge que hi tenen lloc. Tenim la CIA, tenim el servei d'intel·ligència jordana, tenim Al-Qaeda i tenim tota una sèrie de personatges que es mouen entre unes i les altres. Per part de la CIA, dos personatges importants, els interpretats per Leonardo Di Caprio i Russell Crowe. El primer és un espia destacat a la zona encarregat d'operacions d'alt risc. El segon, el seu cap, la persona que des d'Estats Units tranquil·lament mou els fils, ja sigui des del seu còmode despatx o des de casa mentre cuida els nens. En la contraposició d'aquests dos personatges trobem un dels temes principals de la pel·lícula: fins a quin punt és lícit l'intervencionisme dels americans en països dels que tenen en realitat un desconeixement absolut i pels que senten més aviat despreci.
A l'agent Di Caprio li agrada la cultura d'aquells països, parla àrab i s'enamora d'una noia d'aquella zona. El personatge de Russell Crowe, per la seva part, és un ser amb una moralitat qüestionable a qui poc li importen en realitat les persones que habiten aquells països, i tot ho controla des del telèfon o des de la base d'operacions des d'on tenen una vista aèria per satèl·lit de tot el que passa. Per desgràcia per a la CIA, el modus operandi actual dels grups terroristes àrabs es basa en no utilitzar pràcticament la tecnologia, amb la qual cosa no es poden rastrejar missatges de mòbil ni correu electrònic. Tot es basa en la confiança entre persones.
L'equip encarregat de dur a terme el film consta de persones que ja havien treballat conjuntament en altres pel·lícules. El guionista William Monahan va escriure Infiltrados, que va ser protagonitzada per Di Caprio. També va escriure El Reino de los Cielos, dirigida per Sir Ridley Scott. Aquest per la seva part ja havia dirigit a Russell Crowe a Gladiator, Un Buen Año i a American Gangster. Tots ells aporten els seu bo saber fer característic i el resultat és una pel·lícula sòlida, intensa i força densa, de les que entretenen alhora que fan pensar una mica sobre certes qüestions del món actual. És molt lloable que un director com Ridley Scott, que podria tranquil·lament dedicar-se a fer bodris comercials (sense anar més lluny com el seu germà), encadeni bones pel·lícules una rera l'altra, sobre tot des de Gladiator. El mateix podem dir d'un Leonardo Di Caprio que des de Titanic ha aprofitat la seva fama i talent per tirar endavant projectes importants de directors de prestigi. Llur amor pel cinema s'acaba traduïnt en bons productes com el que avui ens ocupa, que no decepcionarà a qui li agradi el cinema d'espionatge de qualitat.
7/10
Fitxa de la pel·lícula: http://www.imdb.com/title/tt0758774/
