dilluns, 17 de juny de 2013

El último desafío

Fent honor al seu lema 'Volveré', ja tornem a tenir, després d'un llarg parèntesi jugant a la política, el super home Schwarzenegger en plena acció.

És aquesta una pel·lícula aparentment senzilla, una d'aquelles d'acció sense gaires pretensions però que funciona de meravella fent el que s'ha de fer: entretenir de començament a fi i injectar-nos bones dosis d'adrenalina cada deu minuts (no m'he parat a cronometrar-ho però per aquí deu anar el ritme de la pel·lícula).

Darrera un repartiment eficaç tenim un director que sap el que es fa, que ho filma tot amb sentit de la feina ben feta, i que destaca pel ritme que sap imprimir-hi (la pel·lícula succeeix gairebé sembla en un temps real molt ben portat). Destaca també el sentit de l'humor i de l'autoparòdia marca de la casa Schwarzenegger, que no dubta mai de riure's de sí mateix, ja sigui com a paròdia de l'home que torna al seu lloc natural després de molt de temps (havent fet en la realitat de governador i agent de l'F.B.I en la ficció), o ja sigui rient-se saludablement de la seva ja una mica avançada edat.

Molt recomanable en definitiva per passar un bon rato d'entreteniment sense més pretensió.


Nota: 7,5/10

Fitxa de la pel·lícula: http://www.filmaffinity.com/es/film396942.html


dimarts, 14 de maig de 2013

Oblivion

La nova pel·lícula de Tom Cruise (perquè quan en una pel·lícula surt Tom Cruise, la pel·lícula sol ser seva, a pesar del director) és una atractiva mostra de ciència ficció, atmosfèrica, freda d'imatge i roent de sentiment, això últim especialment en la primera part de la pel·lícula, on s'explica el dia a dia d'aquesta parella formada pel mateix Cruise i l'actriu Andrea Risenborough, que borda un paper d'esposa devota però alhora estranyament freda i pràctica, a l'inrevés d'ell, somiador i amb certs records d'una vida millor, tot i que en teoria els han borrat la memòria als dos, cosa que ells accepten com a medi per a fer una bona feina.

És en aquests termes on la pel·lícula funciona millor, i no pas quan es converteix en una pel·ícula d'acció, moment en què perd allò que la fa única com a pel·lícula. És una llàstima perquè, com a pel·lícula d'acció, no ens ofereix res que no haguem vist desenes de vegades, es torna tòpica i innecessària. Tot i això, el film en conjunt no és un mal exemple de ciència ficció, és només que trepitja en part del seu metratge terrenys molt vistos i perd una mica l'interés. Però tot i això, es tracta d'un bon film, en definitiva.

A destacar també la seva banda sonora, que crea i acompanya a la perfecció l'atmosfera tan ben aconseguida gràcies a les imatges.


Nota: 7,5/10

Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt1483013/?ref_=fn_al_tt_1

diumenge, 7 d’abril de 2013

Los últimos días

Una espècie terrible d'agorafòbia és la causa en aquesta pel·lícula d'una possible apocalipsi mundial. Tenim Barcelona com a escenari de tan singular fi dels dies. Escenari que apareix amb profusió de tot tipus de fets apocalíptics, incendis, fum, carrers desèrtics, estacions de metro replenes de gent tothom patint el pànic lògic en una situació d'aquest tipus.

Els germans Pastor duen a terme un tour de force visual, amb tot tipus de recursos per a fer-nos partíceps d'aquesta espècie de fi del món. Els efectes especials i decorats són part important de la història i es fan servir totalment al servei d'aquesta, la qual cosa és lloable, al igual que lloables són les interpretacions de la parella protagonista, un Quim Gutiérrez amb el seu talent natural per a l'actuació, i el sempre excel·lent José Coronado, composen una parella amic/enemic que funciona amb bona química. Els dos s'ajunten per compartir un aparell de GPS pel que es veu especial, ja que funciona sota-terra, però bé, ho assenyalo només com a anotació de la suspensió de la incredulitat que es necessita per veure la pel·lícula, elevada però no greu.

La pel·lícula compta amb escenes potents, com la del assalt al refugi d'un grup atrinxerat, tot una demostració del que pot arribar a fer un llarg pla seqüència en contra de l'actual moda del muntatge-metralleta, com jo li dic.

En definitva una pel·lícula entretinguda, amb posada en escena entre resultona i notable i una curiosa paràbola del "fem neteja de la societat actual i comencem feliços des de 0". Això és el que almenys jo he cregut trobar observant l'últim i fabulós pla de la pel·lícula.


Nota: 7,5/10

Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt1935914/?ref_=fn_al_tt_1

divendres, 15 de març de 2013

Los Miserables

Tenim aquí la pel·lícula basada en el musical basat al seu torn en la novela de Víctor Hugo. Rodada de forma espectacular, amb una bona quantitat d'actors coneguts, tots ells deixant-s'hi la pell, cantant i actuant alhora. La pel·lícula és tota cantada, però això no treu emotivitat a les excel·lents interpretacions del magnífic grup d'actors. Cal remarcar per exemple la magnífica interpretació d'Anne Hathaway, que ho dóna tot en el seu paper de dona pobra i desesperada. Potser l'actor que excel·leix menys en el seu paper de cantant sigui Russell Crowe, tot i que actua com sempre molt eficaçment.

La pel·lícula està dirigida de forma naturalista,.amb molta expressivitat, una càmera que es mou un munt, ple de primers plans que retraten un món decaigut, brut i pobre, Hugh Jackman porta el pes de la pel·lícula durant gran part del seu metratge, i ho fa sense màcula, demostrant la seva capacitat a l'hora de cantar com ja ha fet altres vegades. L'actriu que potser sobresurt més com a cantant sigui Amanda Seyfried, amb un registre operístic molt aconseguit. Tots ells fan esforços per aconseguir una interpretació a l'alçada de la magnífica partitura heredada del musical i a fe meva que ho aconsegueixen. És per tot això que aquest musical desprèn emotivitat en gran quantitat, tal com ha de ser en tot bon drama-musical.


Nota: 7,5

Fitxa de la pel·lícula: http://www.imdb.com/title/tt1707386/?ref_=sr_2

dissabte, 23 de febrer de 2013

Lincoln

El nou film de l'Steven Spielberg vol fer un retrat del president que va acabar amb la guerra de secesió americana i amb l'esclavitut. Aquesta és la seva principal intenció, i quan es centra en això és quan millor funciona la pel·lícula. La resta és pura estratègia política que per aquestes llars ens costarà molt d'entendre a menys que estiguem molt iniciats en la història i política americana d'aquell temps, cosa que m'aventuro a dir que serà molt poc el públic que reuneixi aquesta condició. És durant aquests moments, sobretot la primera hora i mitja, que la pel·lícula es fa soporífera. Spielberg en aquest rato no fa cap esforç per donar èmfasi a la historia per mitjans visuals, i aquest és el seu gran error, molta xerrameca política indexifrable per als no iniciats, o sigui, la majoria de nosaltres, i molt poc interés en situar-nos en el context adequat per gaudir dels fets que se'ns narren. Potser és culpa nostra, però jo considero que una pel·lícula, per difícil que sigui, ha de situar-nos sempre en un context on es pugui entendre tot el que hi succeeix com més fàcilment millor, condició que ja aviso no es dóna en la pel·lícula. És per això que a menys que tingueu un interés especial sobre la història dels EUA o no volgueu faltar a cap cita amb el gran director que normalment és Spielberg, no us la recomanem amb gaire èmfasi doncs és possible que us trobeu amb un llargmetratge que, doncs això, es fa massa llarg.


Nota: 6,5/10

Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0443272/?ref_=fn_al_tt_1

diumenge, 17 de febrer de 2013

Django desencadenado

El Sr. Tarantino ens ofereix un nou festival de referències a pel·lícules de gènere, en aquest cas les pel·lícules del salvatge oest americà, altrament dits westerns. En aquest cas però, s'està menys dels diàlegs amb meta-referències al gènere i procura fer un western pur i dur, centrat temàticament en l'esclavitud negra.

L'estilàs de Tarantino inunda cada fotograma i demostra una vegada més com d'immens cineasta és. Encara diria més i m'atreviria a dir que avui és el director, amb permís del Sr.Spielberg, que orquestra i executa millor escenes d'acció, cosa que vam descobrir ja a Kill Bill, només que on allà hi havia espases, aquí hi ha pistoles. Una autèntica meravella d'explosions i trets. Llàstima que no es prodiguin més al llarg de la pel·lícula.

Tampoc trobem escenes de diàlegs extra-llargs sobre temes que aparentment no tenen res a veure amb la pel·lícula, en aquest sentit tenim una film més cohesionat però potser també amb menys personalitat.

Pel que fa als actors, en aquest cas la palma se l'emporta un DiCaprio cada cop més lluny físicament de l'adolescent etern que semblava no créixer mai, i que aquí dóna tot un recital de dolent amb carisma. Sobresurt d'aquesta manera sobre un també excel·lent Christopher Waltz i un no tant destacable Jamie Foxx, que tot i això té prou presència en pantalla com per sobreviure davant d'aquests mestres. Ah, i no ens oblidem del sempre magnífic Samuel L. Jackson, en aquest cas fent de negre venut, vell i cascarràbies molt lluny del que normalment estem acostumats a veure d'ell.

No considero que sigui de les millors pel·lícules de Tarantino, però tot i així es tracta d'un espectacle molt digne de ser vist i amb el que gaudireu força, segur, a menys que les explosions de sang i violència no vagin amb vosaltres.


Nota: 8/10

Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt1853728/?ref_=fn_al_tt_1

dilluns, 11 de febrer de 2013

Argo

La nova pel·lícula de Ben Affleck el reafirma com un autor d'estil vigorós, estil que en aquesta pel·lícula recorda en part al Munich d'Spielberg i el Ridley Scott de Red de Mentiras (Spielberg i Scott, quasi res, salvant les distàncies, això sí). En aquest film s'explica una curiós fet real on s'intenta rescatar un grup de persones que estan aïllades a l'embaixada canadenca d'Iran.

La pel·lícula no parla de política en el sentit que no pren partit ni pels americans ni pels iranians, la qual cosa és d'agrair. Tan sols es dedica, de la millor manera possible, a narrar una mica els fets reals que succeïren, tant el context històric com la història dels fets de la pel·lícula en sí. Ben Affleck es mostra com un director molt solvent i capaç, del que esperem bastant per la seva pròxima pel·lícula. El millor que podem dir d'aquesta Argo és que el seu metratge passa en un no res, cosa que en temps de pel·lícules llargues i muntades amb condescendència és molt d'agrair.


Nota: 8/10

Fitxa tècnica:  http://www.imdb.com/title/tt1024648/?ref_=fn_al_tt_1