El nou film de l'Steven Spielberg vol fer un retrat del president que va acabar amb la guerra de secesió americana i amb l'esclavitut. Aquesta és la seva principal intenció, i quan es centra en això és quan millor funciona la pel·lícula. La resta és pura estratègia política que per aquestes llars ens costarà molt d'entendre a menys que estiguem molt iniciats en la història i política americana d'aquell temps, cosa que m'aventuro a dir que serà molt poc el públic que reuneixi aquesta condició. És durant aquests moments, sobretot la primera hora i mitja, que la pel·lícula es fa soporífera. Spielberg en aquest rato no fa cap esforç per donar èmfasi a la historia per mitjans visuals, i aquest és el seu gran error, molta xerrameca política indexifrable per als no iniciats, o sigui, la majoria de nosaltres, i molt poc interés en situar-nos en el context adequat per gaudir dels fets que se'ns narren. Potser és culpa nostra, però jo considero que una pel·lícula, per difícil que sigui, ha de situar-nos sempre en un context on es pugui entendre tot el que hi succeeix com més fàcilment millor, condició que ja aviso no es dóna en la pel·lícula. És per això que a menys que tingueu un interés especial sobre la història dels EUA o no volgueu faltar a cap cita amb el gran director que normalment és Spielberg, no us la recomanem amb gaire èmfasi doncs és possible que us trobeu amb un llargmetratge que, doncs això, es fa massa llarg.
Nota: 6,5/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0443272/?ref_=fn_al_tt_1
dissabte, 23 de febrer del 2013
diumenge, 17 de febrer del 2013
Django desencadenado
El Sr. Tarantino ens ofereix un nou festival de referències a pel·lícules de gènere, en aquest cas les pel·lícules del salvatge oest americà, altrament dits westerns. En aquest cas però, s'està menys dels diàlegs amb meta-referències al gènere i procura fer un western pur i dur, centrat temàticament en l'esclavitud negra.
L'estilàs de Tarantino inunda cada fotograma i demostra una vegada més com d'immens cineasta és. Encara diria més i m'atreviria a dir que avui és el director, amb permís del Sr.Spielberg, que orquestra i executa millor escenes d'acció, cosa que vam descobrir ja a Kill Bill, només que on allà hi havia espases, aquí hi ha pistoles. Una autèntica meravella d'explosions i trets. Llàstima que no es prodiguin més al llarg de la pel·lícula.
Tampoc trobem escenes de diàlegs extra-llargs sobre temes que aparentment no tenen res a veure amb la pel·lícula, en aquest sentit tenim una film més cohesionat però potser també amb menys personalitat.
Pel que fa als actors, en aquest cas la palma se l'emporta un DiCaprio cada cop més lluny físicament de l'adolescent etern que semblava no créixer mai, i que aquí dóna tot un recital de dolent amb carisma. Sobresurt d'aquesta manera sobre un també excel·lent Christopher Waltz i un no tant destacable Jamie Foxx, que tot i això té prou presència en pantalla com per sobreviure davant d'aquests mestres. Ah, i no ens oblidem del sempre magnífic Samuel L. Jackson, en aquest cas fent de negre venut, vell i cascarràbies molt lluny del que normalment estem acostumats a veure d'ell.
No considero que sigui de les millors pel·lícules de Tarantino, però tot i així es tracta d'un espectacle molt digne de ser vist i amb el que gaudireu força, segur, a menys que les explosions de sang i violència no vagin amb vosaltres.
Nota: 8/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt1853728/?ref_=fn_al_tt_1
L'estilàs de Tarantino inunda cada fotograma i demostra una vegada més com d'immens cineasta és. Encara diria més i m'atreviria a dir que avui és el director, amb permís del Sr.Spielberg, que orquestra i executa millor escenes d'acció, cosa que vam descobrir ja a Kill Bill, només que on allà hi havia espases, aquí hi ha pistoles. Una autèntica meravella d'explosions i trets. Llàstima que no es prodiguin més al llarg de la pel·lícula.
Tampoc trobem escenes de diàlegs extra-llargs sobre temes que aparentment no tenen res a veure amb la pel·lícula, en aquest sentit tenim una film més cohesionat però potser també amb menys personalitat.
Pel que fa als actors, en aquest cas la palma se l'emporta un DiCaprio cada cop més lluny físicament de l'adolescent etern que semblava no créixer mai, i que aquí dóna tot un recital de dolent amb carisma. Sobresurt d'aquesta manera sobre un també excel·lent Christopher Waltz i un no tant destacable Jamie Foxx, que tot i això té prou presència en pantalla com per sobreviure davant d'aquests mestres. Ah, i no ens oblidem del sempre magnífic Samuel L. Jackson, en aquest cas fent de negre venut, vell i cascarràbies molt lluny del que normalment estem acostumats a veure d'ell.
No considero que sigui de les millors pel·lícules de Tarantino, però tot i així es tracta d'un espectacle molt digne de ser vist i amb el que gaudireu força, segur, a menys que les explosions de sang i violència no vagin amb vosaltres.
Nota: 8/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt1853728/?ref_=fn_al_tt_1
dilluns, 11 de febrer del 2013
Argo
La nova pel·lícula de Ben Affleck el reafirma com un autor d'estil vigorós, estil que en aquesta pel·lícula recorda en part al Munich d'Spielberg i el Ridley Scott de Red de Mentiras (Spielberg i Scott, quasi res, salvant les distàncies, això sí). En aquest film s'explica una curiós fet real on s'intenta rescatar un grup de persones que estan aïllades a l'embaixada canadenca d'Iran.
La pel·lícula no parla de política en el sentit que no pren partit ni pels americans ni pels iranians, la qual cosa és d'agrair. Tan sols es dedica, de la millor manera possible, a narrar una mica els fets reals que succeïren, tant el context històric com la història dels fets de la pel·lícula en sí. Ben Affleck es mostra com un director molt solvent i capaç, del que esperem bastant per la seva pròxima pel·lícula. El millor que podem dir d'aquesta Argo és que el seu metratge passa en un no res, cosa que en temps de pel·lícules llargues i muntades amb condescendència és molt d'agrair.
Nota: 8/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt1024648/?ref_=fn_al_tt_1
La pel·lícula no parla de política en el sentit que no pren partit ni pels americans ni pels iranians, la qual cosa és d'agrair. Tan sols es dedica, de la millor manera possible, a narrar una mica els fets reals que succeïren, tant el context històric com la història dels fets de la pel·lícula en sí. Ben Affleck es mostra com un director molt solvent i capaç, del que esperem bastant per la seva pròxima pel·lícula. El millor que podem dir d'aquesta Argo és que el seu metratge passa en un no res, cosa que en temps de pel·lícules llargues i muntades amb condescendència és molt d'agrair.
Nota: 8/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt1024648/?ref_=fn_al_tt_1
diumenge, 3 de febrer del 2013
La Vida de Pi
Vet aquí una bonica història de supervivència, una paràbola sobre l'amor als animals, un bonic conte que ens pot ensenyar moltes coses sobre la vida i la religió. La Vida de Pi comença explicant d'on ve aquest particular nom del protagonista i en pocs minuts la història desemboca en un naufragi del qual el nostre protagonista en sortirà viu gràcies al seu esforç i a l'amor que professarà per un tigre que quedarà viu en la mateixa barca (creiem no desvetllar cap secret doncs la imatge del tigre es mostra en el mateix cartell de la pel·lícula).
Ang Lee és un director molt eclèctic, tan aviat es marca un Hulk, com una història d'amor homosexual entre cowboys a Brokeback Mountain, com una pel·lícula d'arts marcials a Tigre i Dragón, com ara aquí un maco conte sobre l'amor als animals i la creença en la religió. En aquest i en tots els casos anteriors demostra una gran tècnica visual, amb imatges de gran bellesa i suggerent fotografia. En el cas que ens ocupa potser es nota una mica massa el paper de l'ordinador en la composició de les imatges, tot i així surt triomfant en la posada en escena del difícil repte d'explicar una història amb només dos protagonistes dels quals un és un tigre, ni més ni menys.
La pel·lícula potser es fa un pèl pesada en algun moment a meitats del metratge, però ràpidament pren alè i torna a escena com a la notable pel·lícula que és. Enhorabona per Ang Lee, un cop més ens ha tornat a sorprendre gratament.
Nota: 8/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0454876/?ref_=fn_al_tt_4
Ang Lee és un director molt eclèctic, tan aviat es marca un Hulk, com una història d'amor homosexual entre cowboys a Brokeback Mountain, com una pel·lícula d'arts marcials a Tigre i Dragón, com ara aquí un maco conte sobre l'amor als animals i la creença en la religió. En aquest i en tots els casos anteriors demostra una gran tècnica visual, amb imatges de gran bellesa i suggerent fotografia. En el cas que ens ocupa potser es nota una mica massa el paper de l'ordinador en la composició de les imatges, tot i així surt triomfant en la posada en escena del difícil repte d'explicar una història amb només dos protagonistes dels quals un és un tigre, ni més ni menys.
La pel·lícula potser es fa un pèl pesada en algun moment a meitats del metratge, però ràpidament pren alè i torna a escena com a la notable pel·lícula que és. Enhorabona per Ang Lee, un cop més ens ha tornat a sorprendre gratament.
Nota: 8/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0454876/?ref_=fn_al_tt_4
Subscriure's a:
Missatges (Atom)