Després d'omplir les ones radiofòniques amb el seu hit Grace Kelly i altres singles del seu primer disc, Mika va publicar We Are Golden, un segon disc que semblava anar en la mateixa línia del seu primer treball, però en canvi ens va oferir un disc amb poques idees, fórmula desgastada i poc memorable en definitiva.
A la salvació d'aquest virtuós de les cordes vocals ve el seu tercer disc. Un disc amb idees noves, lloable en el seu intent, exitós, d'allunyar-se del so del seu primer treball. Trobem un conjunt de cançons d'allò més aconseguit, un so diferent (força ús del vocoder), i un disc en definitva molt aconseguit, amb un conjunt de cançons, ara sí, força memorables, i el que és més important, amb personalitat pròpia, cosa que no va aconseguir ni tan sols amb el seu primer disc, que sonava a recull de grans èxits. Aquest, el seu tercer disc, té qualitat com per omplir un grans èxits també, però alhora personalitat pròpia suficient per gaudir d'un disc original i molt aconseguit.
Nota: 8,5/10
Fitxa tècnica: http://www.allmusic.com/album/the-origin-of-love-mw0002420735
dilluns, 28 de gener del 2013
dissabte, 26 de gener del 2013
El lado bueno de las cosas
Vet aquí una comèdia d'allò més convencional, ben rodada això sí pel director de 3 Reyes David O. Russell, que ens explica una història d'amor entre dos personatges mentalment inestables. Una bona interpretació dels seus protagonistes i de Robert De Niro, que una vegada més borda el seu paper com a actor de comèdia.
La pel·lícula resulta una mica fluixa al principi, fins que apareix Jennifer Lawrence en pantalla. És llavors quan actua la bona química entre els dos actors principals i la pel·lícula pren el vol. Tota la resta del metratge són brometes a costa de l'estat mental del protagonista que no acaben de fer gaire gràcia, però que si més no entretenen. En definitva, recomanble per passar l'estona, poc més.
Nota: 6,5/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt1045658/?ref_=hm_cht_t3
La pel·lícula resulta una mica fluixa al principi, fins que apareix Jennifer Lawrence en pantalla. És llavors quan actua la bona química entre els dos actors principals i la pel·lícula pren el vol. Tota la resta del metratge són brometes a costa de l'estat mental del protagonista que no acaben de fer gaire gràcia, però que si més no entretenen. En definitva, recomanble per passar l'estona, poc més.
Nota: 6,5/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt1045658/?ref_=hm_cht_t3
dimecres, 23 de gener del 2013
Rompe Ralph
Una altra mostra de com de bé li està sentant a Disney tenir entre les seves files al co-fundador de Pixar John Lasseter, encarregant-se de supervisar i ajudar en tot el que es refereix a la seva secció d'animació. El que aquí trobem és una impecable mostra de modernitat i alhora nostàlgia, però no del cinema, sinó dels videojocs que quan érem més joves jugàvem als salons recreatius. La posada en escena és d'allò més curiosa, convertint personatges sortits d'aquestes recreatives en forma de un munt de píxels i convertint-los als 3d, representant-los amb el típic moviment entretallat de les recreatives antigues.
Sense ànsia d'explicar res de la trama, direm que aquesta és un gran homenatge com hem dit als jocs de recreatives i videojocs en general. És aquí on entra en escena Rompe Ralph, un villà típic de recreativa però amb ganes de reformar-se i així ser més estimat pels seus companys. En el seu viatge a recreatives externes a la seva cabina, coneixerà personatges d'altres móns que l'ajudaran en el seu camí. I fins aquí la trama general, però el guió ens depara múltiples sorpreses, sobretot pels fanàtics dels videojocs. I no només això, sinó també unes quantes persecucions filmades amb molta emoció, rodades a velocitat de vertigen. Tot plegat acaba per conformar un producte d'allò més llaminer (com llaminer és el principal decorat de la segona meitat de la pel·lícula).
Pel·licula molt recomanable en definitiva, tant per nens com per adults amb ganes de veure un bon homenatge a una part de la nostra vida que molts recordem amb nostàlgia com feliç i divertida.
Nota: 8/10
Fitxa de la pel·lícula: http://www.imdb.com/title/tt1772341/
Sense ànsia d'explicar res de la trama, direm que aquesta és un gran homenatge com hem dit als jocs de recreatives i videojocs en general. És aquí on entra en escena Rompe Ralph, un villà típic de recreativa però amb ganes de reformar-se i així ser més estimat pels seus companys. En el seu viatge a recreatives externes a la seva cabina, coneixerà personatges d'altres móns que l'ajudaran en el seu camí. I fins aquí la trama general, però el guió ens depara múltiples sorpreses, sobretot pels fanàtics dels videojocs. I no només això, sinó també unes quantes persecucions filmades amb molta emoció, rodades a velocitat de vertigen. Tot plegat acaba per conformar un producte d'allò més llaminer (com llaminer és el principal decorat de la segona meitat de la pel·lícula).
Pel·licula molt recomanable en definitiva, tant per nens com per adults amb ganes de veure un bon homenatge a una part de la nostra vida que molts recordem amb nostàlgia com feliç i divertida.
Nota: 8/10
Fitxa de la pel·lícula: http://www.imdb.com/title/tt1772341/
dissabte, 5 de gener del 2013
Las Aventuras de Tintín: El Secreto del Unicornio
Dirigida per Steven Spielberg i produïda per Peter Jackson, la pel·lícula en qüestió és una excel·lent mostra de cinema fet amb captura per moviment, sistema que en aquest cas no és una mostra gratuïta de tecnologia, sinó abans el sistema ideal per convertir personatges dibuixats al món real filmat en 3 dimensions.
Aquest sistema permet un constant moviment de càmera amb tot el virtuosisme del que és capaç Spielberg. El problema que trobem és que en aquesta pel·lícula el director no té mesura, el moviment és constant i marejant, la càmera vola constantment i no para de ficar-se en els racons més inesperats, entrar, sortir, volar, donar voltes, travellings de tot tipus, grues, zooms... tot producte d'una incontinència de mobilitat. Al final el producte de tot això és que la història passa a un segon pla i en canvi l'aspecte visual és el més espectacular possible, però alhora és totalment excessiu.
Els personatges que habiten el film són caricatures basades en l'aspecte visual que tenien els personatges creats per Hergè. El personatge que menys funciona per desgràcia és el seu protagonista, Tintin. Té un aspecte de nen que no acaba de cuallar. Haddock en canvi és el que millor funciona, tant a nivell visual (està interpretat per Andy Serkis, àlias Gollum) com a nivell de guió, el seu personatge amb problemes d'alcohol i amb reminiscències d'avantpassats força espectaculars, val sense dubte la pena.
Està per veure si la pel·lícula tindrà continuació com s'havia dit d'un principi, amb els papers de productor i director intercanviats, tot dependrà suposem de si estan contents amb l'èxit obtingut o si aquest no és suficient. Seria com a mínim interessant de veure.
Nota: 8/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0983193/?ref_=fn_al_tt_2
Aquest sistema permet un constant moviment de càmera amb tot el virtuosisme del que és capaç Spielberg. El problema que trobem és que en aquesta pel·lícula el director no té mesura, el moviment és constant i marejant, la càmera vola constantment i no para de ficar-se en els racons més inesperats, entrar, sortir, volar, donar voltes, travellings de tot tipus, grues, zooms... tot producte d'una incontinència de mobilitat. Al final el producte de tot això és que la història passa a un segon pla i en canvi l'aspecte visual és el més espectacular possible, però alhora és totalment excessiu.
Els personatges que habiten el film són caricatures basades en l'aspecte visual que tenien els personatges creats per Hergè. El personatge que menys funciona per desgràcia és el seu protagonista, Tintin. Té un aspecte de nen que no acaba de cuallar. Haddock en canvi és el que millor funciona, tant a nivell visual (està interpretat per Andy Serkis, àlias Gollum) com a nivell de guió, el seu personatge amb problemes d'alcohol i amb reminiscències d'avantpassats força espectaculars, val sense dubte la pena.
Està per veure si la pel·lícula tindrà continuació com s'havia dit d'un principi, amb els papers de productor i director intercanviats, tot dependrà suposem de si estan contents amb l'èxit obtingut o si aquest no és suficient. Seria com a mínim interessant de veure.
Nota: 8/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0983193/?ref_=fn_al_tt_2
dimecres, 2 de gener del 2013
Wii - Donkey Kong Country Returns
Nova entrega de la saga Donkey Kong Country, que es va quedar en stand-by després les seves tres entregues per Super Nintendo i corresponents remakes per Game Boy.
El joc en el seu dia va suposar una revolució gràfica donat un nou sistema ideat per la companyia Rare que permetia renderitzar en pantalla animacions i gràfics d'una qualitat superba. Per aquesta entrega en Wii, tal sols ha calgut fer ús de les capacitats 3D de la consola per mostrar un espectacle visual superior a qualsevol entrega anterior.
Però en aquest cas no són els gràfics en el que pensarem sinó en la tremenda jugabilitat i diversió que ens proposa cadascun dels nivells del joc. El joc mai arriba a cansar, sempre ofereix noves sorpreses, cada nivell és un festival de creativitat i dificultat adictiva. Tenim des del nivell típic de plataformes però amb sorpreses variades fins a nivells que ens recorden el joc de Super Nintendo com poden ser les fases amb vagoneta o els nivells de saltar de barril en barril. Tot recorda el primer joc, però aquí està de forma molt expandida i més variada, amb tot de sorpreses repartides magistralment pels diferents mons. És un joc que un cop es comença, difícil és deixar-lo fins que no te l'has acabat. Adicció pura i dura, jugabilitat perfecta, festival de petits detalls i sorpresa rera sorpresa. Això i molt més és el que conté aquest joc. Benvingut siguis de nou, Kong.
Nota: 9/10
El joc en el seu dia va suposar una revolució gràfica donat un nou sistema ideat per la companyia Rare que permetia renderitzar en pantalla animacions i gràfics d'una qualitat superba. Per aquesta entrega en Wii, tal sols ha calgut fer ús de les capacitats 3D de la consola per mostrar un espectacle visual superior a qualsevol entrega anterior.
Però en aquest cas no són els gràfics en el que pensarem sinó en la tremenda jugabilitat i diversió que ens proposa cadascun dels nivells del joc. El joc mai arriba a cansar, sempre ofereix noves sorpreses, cada nivell és un festival de creativitat i dificultat adictiva. Tenim des del nivell típic de plataformes però amb sorpreses variades fins a nivells que ens recorden el joc de Super Nintendo com poden ser les fases amb vagoneta o els nivells de saltar de barril en barril. Tot recorda el primer joc, però aquí està de forma molt expandida i més variada, amb tot de sorpreses repartides magistralment pels diferents mons. És un joc que un cop es comença, difícil és deixar-lo fins que no te l'has acabat. Adicció pura i dura, jugabilitat perfecta, festival de petits detalls i sorpresa rera sorpresa. Això i molt més és el que conté aquest joc. Benvingut siguis de nou, Kong.
Nota: 9/10
Wii - Sin & Punishment 2
Vet aquí la seqüela d'un joc de Nintendo 64 que no va arribar a veure llum en terres occidentals, quedant com un joc de culte en aquestes terres i convertint-se en carn d'importació pels aficionats amb més ànsia d'acció trepidant i d'espectacularitat gràfica.
La seva continuació, que ara aquí comentem, va arribar a mitjans del cicle de vida de la Nintendo Wii. Òbviament sense poder competir amb gràfics amb les consoles de la competència, però sí en qualitat artística, ens trobem amb un joc de trets i acció futurista, un joc on amb una mà (la del nunchuk) controlem el personatge (que es mou sol cap endavant, amb una prespectiva 3D), i amb l'altra, apuntem el punt de mira cap als enemics i disparem fins a destruir-los.
Com és d'esperar en un joc de la companyia Treasure, el que tenim aquí és un arcade pur, adrenalina i espectacularitat gràfica. Cada nivell és un goig d'explosions i enemics diversos, destacant com no els enemics finals de cada nivell. Diversió pura, les puntuacions que queden gravades on-line ens diran en quin lloc mundial es troben les nostres fites de punts. No es pot demanar gaire més a un joc d'aquest estil. Meravella, en definitiva.
Nota: 9/10
La seva continuació, que ara aquí comentem, va arribar a mitjans del cicle de vida de la Nintendo Wii. Òbviament sense poder competir amb gràfics amb les consoles de la competència, però sí en qualitat artística, ens trobem amb un joc de trets i acció futurista, un joc on amb una mà (la del nunchuk) controlem el personatge (que es mou sol cap endavant, amb una prespectiva 3D), i amb l'altra, apuntem el punt de mira cap als enemics i disparem fins a destruir-los.
Com és d'esperar en un joc de la companyia Treasure, el que tenim aquí és un arcade pur, adrenalina i espectacularitat gràfica. Cada nivell és un goig d'explosions i enemics diversos, destacant com no els enemics finals de cada nivell. Diversió pura, les puntuacions que queden gravades on-line ens diran en quin lloc mundial es troben les nostres fites de punts. No es pot demanar gaire més a un joc d'aquest estil. Meravella, en definitiva.
Nota: 9/10
Cat People - Love Battle
Tercer disc de la formació, ens sorprenen aquí amb cançons molt especials, fruit d'una mescla entre ritmes que semblen trets d'alguna tribu aborigen de l'Amazones o africana, i melodies cantades pels integrants del grup en forma de cor, allunyats de la sonoritat de guitarra elèctrica dels seus anteriors treballs. El resultat és un disc original, de sonoritat potent, ple de troballes sonores. Tot una immersió en la selva auditiva presentada pels seus autors.
Nota: 8,5
Fitxa tècnica: http://www.allmusic.com/album/love-battle-mw0002251433
Nota: 8,5
Fitxa tècnica: http://www.allmusic.com/album/love-battle-mw0002251433
Asia - XXX
Formada fa 30 anys per alguns dels millors virtuosos de l'època, Asia, tenim aquí la seva nova entrega discogràfica, sorprenent pel fet que no es nota cansament per la seva part tants anys després. Disc completament entregat a la música 'amb sentiment' per sobre de la demostració de domini instrumental dels seus integrants típica del rock progressiu, d'on provenen els seus integrants, resulta una música pletòrica de contingut melòdic i lliure de pretenciositat a pesar de la complexitat i la qualitat indiscutible de la producció. Molt recomanable.
Nota: 8,5
Fitxa tècnica: http://www.allmusic.com/album/xxx-mw0002473443
Nota: 8,5
Fitxa tècnica: http://www.allmusic.com/album/xxx-mw0002473443
¿Quién engañó a Roger Rabbit?
És aquesta una pel·lícula única, fantasia pura del més alt nivell. La idea de la pel·lícula fou reunir en una trama més o menys adulta tot l'assortiment de personatges de les principals productores de cinema animat, ja fos Disney o la Warner o el que fes falta.
La pel·lícula és un prodigi de la planificació i el ritme. Zemeckis, el director, estava completament en forma, després d'haver rodat la fantàstica primera part de Regreso al Futuro, i lluny del convencionalisme de pel·lícules seves anteriors com podia ser a Tras el Corazón Verde. Zemeckis, probablement el millor continuador de l'estil Spielberg (qui produïa, com no, la pel·lícula), ho dóna tot aquí, i hi afegeix un toc de sana bogeria i explosions de riures fins arribar en molts casos a les llàgrimes. Només cal veure la primera escena, la de la cuina, per adonar-se tant de l'espectacular estil visual de la pel·lícula com del munt de riures que ens esperen.
La curiosa unió de cinema negre amb els dibuixos més embogits funciona i dóna a llum una aventura d'allò més divertida, ideal tant per nens com per adults amb ganes de riure. Tota una obra mestra del cinema de suspens i de la fantasia més aclaparadora.
Nota: 9/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0096438/?ref_=fn_al_tt_1
La pel·lícula és un prodigi de la planificació i el ritme. Zemeckis, el director, estava completament en forma, després d'haver rodat la fantàstica primera part de Regreso al Futuro, i lluny del convencionalisme de pel·lícules seves anteriors com podia ser a Tras el Corazón Verde. Zemeckis, probablement el millor continuador de l'estil Spielberg (qui produïa, com no, la pel·lícula), ho dóna tot aquí, i hi afegeix un toc de sana bogeria i explosions de riures fins arribar en molts casos a les llàgrimes. Només cal veure la primera escena, la de la cuina, per adonar-se tant de l'espectacular estil visual de la pel·lícula com del munt de riures que ens esperen.
La curiosa unió de cinema negre amb els dibuixos més embogits funciona i dóna a llum una aventura d'allò més divertida, ideal tant per nens com per adults amb ganes de riure. Tota una obra mestra del cinema de suspens i de la fantasia més aclaparadora.
Nota: 9/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0096438/?ref_=fn_al_tt_1
Subscriure's a:
Missatges (Atom)