El Hobbit: Un Viaje Inesperado

Aquí tenim després d'una llarga espera la primera de les tres pel·lícules que formen aquesta trilogia preqüela basada en el llibre El Hobbit. És curiós que en aquestes pel·lícules, quan més prim és el llibre, més hores de metratge s'hi destinen.

Aquí per exemple tenim El Hobbit, llibre publicat per J.R.R Tolkien abans de la trilogia de l'anell i que explica la troballa de l'anell per part de Bilbo Bolsón. El llibre té un marcat to d'aventures senzill, res comparat amb l'èpica de la trilogia posterior. Doncs bé, s'haurà de veure si aquesta expansió de l'univers d'aquest 1r llibre resulta una ajuda per gaudir de l'espectacle en tota la seva dimensió o si es tracta d'una presa de pèl fet amb l'intenció de treure el major rendiment econòmic possible. Dit d'una altra manera, exprémer fins al màxim l'últim llibre de Tolkien adaptable per treure el màxim rendiment econòmic.

En la meva opinió, la cosa no és ni una ni l'altra sinó que són les dues coses alhora. Està clar que així expremeran l'aventura del jove Bilbo fin al màxim, però s'ha de reconèixer que aquesta primera part conté prou alicients per divertir durant gran part del metratge, de forma majestuosa. Tenim, en canvi, certs passatges que es fan una mica tediosos, i la pel·lícula es prou llarga com per córrer aquest risc. En aquest sentit, les nombroses escenes d'acció són el que permet que aquest llarg metratge (prop de les 3 hores) es faci amè i alhora hi hagi un bon maneig dels personatges, i la història (que en aquest cas deixa l'èpica per adentrar-se en el film d'aventures fantàstiques pur i dur, més semblant a La Comunidad del Anillo que no pas a Las Dos Torres o a El Retorno del Rei.) se segueixi amb interès.

No estic segur de quina serà la resposta del públic, però confio en què s'entenguin aquests passatges més "avorrits" i que la pel·lícula al final triomfi com el que és, una excelent i trepidant pel·lícula d'aventures.

Una nota al respecte de les projeccions HFR (High Frame Rate) a 48 fotogrames per segon. La gent s'està queixant que li dóna un aspecte cutre a la projecció, com de televisió barata. Per mi és només qüestió de temps que aquest públic canvïi d'opinió perquè l'experiència guanya un munt en naturalitat, al que afegim que quan portem uns 20 minuts de visionatge, la sorpresa deixa de ser tal i se'ns presenta un film en la més elevada qualitat visual.

A l'espera que Smaug desperti en el seu amagatall, aquí estarem un any més esperant com fans fervorosos, a veure quines sorpreses visuals ens regala aquest director.


Nota: 8,5/10

Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0903624/?ref_=fn_al_tt_1

The Pierces - Thirteen Tales of Love and Revenge

Aquí tenim dues germanes ben talentoses a la par que de bon veure. Una cosa no treu l'altra, això està clar. I en el cas que ens ocupa, que és el seu tercer disc després del convencional Light of the Moon, han aconseguit fer tot un disc conceptual d'aquells on la suma del conjunt s'imposa a la qualitat puntual de les cançons per separat.

L'escolta d'aquest disc em fa pensar que aquestes noies devien passar una temporadeta en estat de gràcia compositiva. Tot ben lligat, una darrera l'altra ens van mostrant que els seus recursos van més enllà de la cançó folk senzilla de guitarra i veu. Aquí el que hi ha és pop de qualitat. Cal destacar per exemple la cançó Boring on s'utilitza precisament una rítmica i una melodia que fa referència a aquest estil mental d'avorriment sense que la cançó en sí sigui avorrida.

Altres perles de cançons podríem trobar Secrets o The Power of... cançó que es presenta com un coitus interruptus a cada vers, que a interpretació meva la paraula que arriba després de The Power of... és Love, com no pot ser una altre.


Puntuació: 8/10