Tercer disc de la formació, ens sorprenen aquí amb cançons molt especials, fruit d'una mescla entre ritmes que semblen trets d'alguna tribu aborigen de l'Amazones o africana, i melodies cantades pels integrants del grup en forma de cor, allunyats de la sonoritat de guitarra elèctrica dels seus anteriors treballs. El resultat és un disc original, de sonoritat potent, ple de troballes sonores. Tot una immersió en la selva auditiva presentada pels seus autors.
Nota: 8,5
Fitxa tècnica: http://www.allmusic.com/album/love-battle-mw0002251433
dimecres, 2 de gener del 2013
Asia - XXX
Formada fa 30 anys per alguns dels millors virtuosos de l'època, Asia, tenim aquí la seva nova entrega discogràfica, sorprenent pel fet que no es nota cansament per la seva part tants anys després. Disc completament entregat a la música 'amb sentiment' per sobre de la demostració de domini instrumental dels seus integrants típica del rock progressiu, d'on provenen els seus integrants, resulta una música pletòrica de contingut melòdic i lliure de pretenciositat a pesar de la complexitat i la qualitat indiscutible de la producció. Molt recomanable.
Nota: 8,5
Fitxa tècnica: http://www.allmusic.com/album/xxx-mw0002473443
Nota: 8,5
Fitxa tècnica: http://www.allmusic.com/album/xxx-mw0002473443
¿Quién engañó a Roger Rabbit?
És aquesta una pel·lícula única, fantasia pura del més alt nivell. La idea de la pel·lícula fou reunir en una trama més o menys adulta tot l'assortiment de personatges de les principals productores de cinema animat, ja fos Disney o la Warner o el que fes falta.
La pel·lícula és un prodigi de la planificació i el ritme. Zemeckis, el director, estava completament en forma, després d'haver rodat la fantàstica primera part de Regreso al Futuro, i lluny del convencionalisme de pel·lícules seves anteriors com podia ser a Tras el Corazón Verde. Zemeckis, probablement el millor continuador de l'estil Spielberg (qui produïa, com no, la pel·lícula), ho dóna tot aquí, i hi afegeix un toc de sana bogeria i explosions de riures fins arribar en molts casos a les llàgrimes. Només cal veure la primera escena, la de la cuina, per adonar-se tant de l'espectacular estil visual de la pel·lícula com del munt de riures que ens esperen.
La curiosa unió de cinema negre amb els dibuixos més embogits funciona i dóna a llum una aventura d'allò més divertida, ideal tant per nens com per adults amb ganes de riure. Tota una obra mestra del cinema de suspens i de la fantasia més aclaparadora.
Nota: 9/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0096438/?ref_=fn_al_tt_1
La pel·lícula és un prodigi de la planificació i el ritme. Zemeckis, el director, estava completament en forma, després d'haver rodat la fantàstica primera part de Regreso al Futuro, i lluny del convencionalisme de pel·lícules seves anteriors com podia ser a Tras el Corazón Verde. Zemeckis, probablement el millor continuador de l'estil Spielberg (qui produïa, com no, la pel·lícula), ho dóna tot aquí, i hi afegeix un toc de sana bogeria i explosions de riures fins arribar en molts casos a les llàgrimes. Només cal veure la primera escena, la de la cuina, per adonar-se tant de l'espectacular estil visual de la pel·lícula com del munt de riures que ens esperen.
La curiosa unió de cinema negre amb els dibuixos més embogits funciona i dóna a llum una aventura d'allò més divertida, ideal tant per nens com per adults amb ganes de riure. Tota una obra mestra del cinema de suspens i de la fantasia més aclaparadora.
Nota: 9/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0096438/?ref_=fn_al_tt_1
dilluns, 31 de desembre del 2012
El Hobbit: Un Viaje Inesperado
Aquí tenim després d'una llarga espera la primera de les tres pel·lícules que formen aquesta trilogia preqüela basada en el llibre El Hobbit. És curiós que en aquestes pel·lícules, quan més prim és el llibre, més hores de metratge s'hi destinen.
Aquí per exemple tenim El Hobbit, llibre publicat per J.R.R Tolkien abans de la trilogia de l'anell i que explica la troballa de l'anell per part de Bilbo Bolsón. El llibre té un marcat to d'aventures senzill, res comparat amb l'èpica de la trilogia posterior. Doncs bé, s'haurà de veure si aquesta expansió de l'univers d'aquest 1r llibre resulta una ajuda per gaudir de l'espectacle en tota la seva dimensió o si es tracta d'una presa de pèl fet amb l'intenció de treure el major rendiment econòmic possible. Dit d'una altra manera, exprémer fins al màxim l'últim llibre de Tolkien adaptable per treure el màxim rendiment econòmic.
En la meva opinió, la cosa no és ni una ni l'altra sinó que són les dues coses alhora. Està clar que així expremeran l'aventura del jove Bilbo fin al màxim, però s'ha de reconèixer que aquesta primera part conté prou alicients per divertir durant gran part del metratge, de forma majestuosa. Tenim, en canvi, certs passatges que es fan una mica tediosos, i la pel·lícula es prou llarga com per córrer aquest risc. En aquest sentit, les nombroses escenes d'acció són el que permet que aquest llarg metratge (prop de les 3 hores) es faci amè i alhora hi hagi un bon maneig dels personatges, i la història (que en aquest cas deixa l'èpica per adentrar-se en el film d'aventures fantàstiques pur i dur, més semblant a La Comunidad del Anillo que no pas a Las Dos Torres o a El Retorno del Rei.) se segueixi amb interès.
No estic segur de quina serà la resposta del públic, però confio en què s'entenguin aquests passatges més "avorrits" i que la pel·lícula al final triomfi com el que és, una excelent i trepidant pel·lícula d'aventures.
Una nota al respecte de les projeccions HFR (High Frame Rate) a 48 fotogrames per segon. La gent s'està queixant que li dóna un aspecte cutre a la projecció, com de televisió barata. Per mi és només qüestió de temps que aquest públic canvïi d'opinió perquè l'experiència guanya un munt en naturalitat, al que afegim que quan portem uns 20 minuts de visionatge, la sorpresa deixa de ser tal i se'ns presenta un film en la més elevada qualitat visual.
A l'espera que Smaug desperti en el seu amagatall, aquí estarem un any més esperant com fans fervorosos, a veure quines sorpreses visuals ens regala aquest director.
Nota: 8,5/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0903624/?ref_=fn_al_tt_1
Aquí per exemple tenim El Hobbit, llibre publicat per J.R.R Tolkien abans de la trilogia de l'anell i que explica la troballa de l'anell per part de Bilbo Bolsón. El llibre té un marcat to d'aventures senzill, res comparat amb l'èpica de la trilogia posterior. Doncs bé, s'haurà de veure si aquesta expansió de l'univers d'aquest 1r llibre resulta una ajuda per gaudir de l'espectacle en tota la seva dimensió o si es tracta d'una presa de pèl fet amb l'intenció de treure el major rendiment econòmic possible. Dit d'una altra manera, exprémer fins al màxim l'últim llibre de Tolkien adaptable per treure el màxim rendiment econòmic.
En la meva opinió, la cosa no és ni una ni l'altra sinó que són les dues coses alhora. Està clar que així expremeran l'aventura del jove Bilbo fin al màxim, però s'ha de reconèixer que aquesta primera part conté prou alicients per divertir durant gran part del metratge, de forma majestuosa. Tenim, en canvi, certs passatges que es fan una mica tediosos, i la pel·lícula es prou llarga com per córrer aquest risc. En aquest sentit, les nombroses escenes d'acció són el que permet que aquest llarg metratge (prop de les 3 hores) es faci amè i alhora hi hagi un bon maneig dels personatges, i la història (que en aquest cas deixa l'èpica per adentrar-se en el film d'aventures fantàstiques pur i dur, més semblant a La Comunidad del Anillo que no pas a Las Dos Torres o a El Retorno del Rei.) se segueixi amb interès.
No estic segur de quina serà la resposta del públic, però confio en què s'entenguin aquests passatges més "avorrits" i que la pel·lícula al final triomfi com el que és, una excelent i trepidant pel·lícula d'aventures.
Una nota al respecte de les projeccions HFR (High Frame Rate) a 48 fotogrames per segon. La gent s'està queixant que li dóna un aspecte cutre a la projecció, com de televisió barata. Per mi és només qüestió de temps que aquest públic canvïi d'opinió perquè l'experiència guanya un munt en naturalitat, al que afegim que quan portem uns 20 minuts de visionatge, la sorpresa deixa de ser tal i se'ns presenta un film en la més elevada qualitat visual.
A l'espera que Smaug desperti en el seu amagatall, aquí estarem un any més esperant com fans fervorosos, a veure quines sorpreses visuals ens regala aquest director.
Nota: 8,5/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0903624/?ref_=fn_al_tt_1
The Pierces - Thirteen Tales of Love and Revenge
Aquí tenim dues germanes ben talentoses a la par que de bon veure. Una cosa no treu l'altra, això està clar. I en el cas que ens ocupa, que és el seu tercer disc després del convencional Light of the Moon, han aconseguit fer tot un disc conceptual d'aquells on la suma del conjunt s'imposa a la qualitat puntual de les cançons per separat.
L'escolta d'aquest disc em fa pensar que aquestes noies devien passar una temporadeta en estat de gràcia compositiva. Tot ben lligat, una darrera l'altra ens van mostrant que els seus recursos van més enllà de la cançó folk senzilla de guitarra i veu. Aquí el que hi ha és pop de qualitat. Cal destacar per exemple la cançó Boring on s'utilitza precisament una rítmica i una melodia que fa referència a aquest estil mental d'avorriment sense que la cançó en sí sigui avorrida.
Altres perles de cançons podríem trobar Secrets o The Power of... cançó que es presenta com un coitus interruptus a cada vers, que a interpretació meva la paraula que arriba després de The Power of... és Love, com no pot ser una altre.
Puntuació: 8/10
L'escolta d'aquest disc em fa pensar que aquestes noies devien passar una temporadeta en estat de gràcia compositiva. Tot ben lligat, una darrera l'altra ens van mostrant que els seus recursos van més enllà de la cançó folk senzilla de guitarra i veu. Aquí el que hi ha és pop de qualitat. Cal destacar per exemple la cançó Boring on s'utilitza precisament una rítmica i una melodia que fa referència a aquest estil mental d'avorriment sense que la cançó en sí sigui avorrida.
Altres perles de cançons podríem trobar Secrets o The Power of... cançó que es presenta com un coitus interruptus a cada vers, que a interpretació meva la paraula que arriba després de The Power of... és Love, com no pot ser una altre.
Puntuació: 8/10
dimecres, 3 de desembre del 2008
Gomorra
Gomorra és una pel·lícula italiana basada en el llibre homònim escrit per Roberto Saviano i que fa un retrat de l'entramat sòcio-econòmic de les organitzacions violentes de la Camorra italiana. És conegut el fet que l'autor del llibre està amenaçat de mort per la Camorra per haver-se infiltrat i descrit fets comesos per aquestes organitzacions.
La Camorra arriba a totes les esferes socials, però la pel·lícula sembla que es centri més en la part baixa de la piràmide (nens inclosos). Es tracta d'un film que adopta un to molt proper al documental per a narrar-nos l'infern d'una societat marcada per la violència. Apareixen molts personatges i cap d'ells té el protagonisme, es tracta de diverses històries que s'entrecreuen en una forma similar a com ho feien a Ciudad de Dios, una pel·lícula semblant en temàtica. Gomorra, però, està dirigida de forma més sòbria i menys donada a l'espectacle de ritme i fotografia marejants del film brasileny. Això no li resta en cap cas força a la narració i podem trobar molts moments impactants com els diferents assassinats que succeeixen, rodats amb una cruesa i realisme molt aconseguits.
El ritme és àgil i això fa que no ens avorrim, tot i que la pel·lícula corre el risc d'explorar les diferents històries d'una manera un tant difusa, sense prendre partit per cap personatge i explicant poc el que es veu en pantalla, la qual cosa pot dificultar la comprensió dels fets i la identificació amb els personatges, tot i que el to documental que s'imprimeix probablement ja busca aquest estil. De totes formes la bona factura general amb què compta Gomorra la fa una pel·lícula sòlida i aconseguida. Ens ensenya la complexitat d'aquest submón mostrant-nos fragments diversos de la vida de tot un entramat de personatges, i així es construeix un film que acompleix el seu objectiu principal, indignar-nos davant l'existència en la societat d'aquest tipus d'organitzacions que, just al contrari del que diu un dels caps al final de la pel·lícula, només beneficien a uns quants i perjudiquen a la gran majoria.
7/10
Fitxa de la pel·lícula: http://www.imdb.com/title/tt0929425/
La Camorra arriba a totes les esferes socials, però la pel·lícula sembla que es centri més en la part baixa de la piràmide (nens inclosos). Es tracta d'un film que adopta un to molt proper al documental per a narrar-nos l'infern d'una societat marcada per la violència. Apareixen molts personatges i cap d'ells té el protagonisme, es tracta de diverses històries que s'entrecreuen en una forma similar a com ho feien a Ciudad de Dios, una pel·lícula semblant en temàtica. Gomorra, però, està dirigida de forma més sòbria i menys donada a l'espectacle de ritme i fotografia marejants del film brasileny. Això no li resta en cap cas força a la narració i podem trobar molts moments impactants com els diferents assassinats que succeeixen, rodats amb una cruesa i realisme molt aconseguits.
El ritme és àgil i això fa que no ens avorrim, tot i que la pel·lícula corre el risc d'explorar les diferents històries d'una manera un tant difusa, sense prendre partit per cap personatge i explicant poc el que es veu en pantalla, la qual cosa pot dificultar la comprensió dels fets i la identificació amb els personatges, tot i que el to documental que s'imprimeix probablement ja busca aquest estil. De totes formes la bona factura general amb què compta Gomorra la fa una pel·lícula sòlida i aconseguida. Ens ensenya la complexitat d'aquest submón mostrant-nos fragments diversos de la vida de tot un entramat de personatges, i així es construeix un film que acompleix el seu objectiu principal, indignar-nos davant l'existència en la societat d'aquest tipus d'organitzacions que, just al contrari del que diu un dels caps al final de la pel·lícula, només beneficien a uns quants i perjudiquen a la gran majoria.
7/10
Fitxa de la pel·lícula: http://www.imdb.com/title/tt0929425/
dilluns, 10 de novembre del 2008
Red de mentiras
La nova pel·lícula de Ridley Scott ens trasllada a l'Orient Mitjà i ens aporta una visió sobre les xarxes d'espionatge que hi tenen lloc. Tenim la CIA, tenim el servei d'intel·ligència jordana, tenim Al-Qaeda i tenim tota una sèrie de personatges que es mouen entre unes i les altres. Per part de la CIA, dos personatges importants, els interpretats per Leonardo Di Caprio i Russell Crowe. El primer és un espia destacat a la zona encarregat d'operacions d'alt risc. El segon, el seu cap, la persona que des d'Estats Units tranquil·lament mou els fils, ja sigui des del seu còmode despatx o des de casa mentre cuida els nens. En la contraposició d'aquests dos personatges trobem un dels temes principals de la pel·lícula: fins a quin punt és lícit l'intervencionisme dels americans en països dels que tenen en realitat un desconeixement absolut i pels que senten més aviat despreci.
A l'agent Di Caprio li agrada la cultura d'aquells països, parla àrab i s'enamora d'una noia d'aquella zona. El personatge de Russell Crowe, per la seva part, és un ser amb una moralitat qüestionable a qui poc li importen en realitat les persones que habiten aquells països, i tot ho controla des del telèfon o des de la base d'operacions des d'on tenen una vista aèria per satèl·lit de tot el que passa. Per desgràcia per a la CIA, el modus operandi actual dels grups terroristes àrabs es basa en no utilitzar pràcticament la tecnologia, amb la qual cosa no es poden rastrejar missatges de mòbil ni correu electrònic. Tot es basa en la confiança entre persones.
L'equip encarregat de dur a terme el film consta de persones que ja havien treballat conjuntament en altres pel·lícules. El guionista William Monahan va escriure Infiltrados, que va ser protagonitzada per Di Caprio. També va escriure El Reino de los Cielos, dirigida per Sir Ridley Scott. Aquest per la seva part ja havia dirigit a Russell Crowe a Gladiator, Un Buen Año i a American Gangster. Tots ells aporten els seu bo saber fer característic i el resultat és una pel·lícula sòlida, intensa i força densa, de les que entretenen alhora que fan pensar una mica sobre certes qüestions del món actual. És molt lloable que un director com Ridley Scott, que podria tranquil·lament dedicar-se a fer bodris comercials (sense anar més lluny com el seu germà), encadeni bones pel·lícules una rera l'altra, sobre tot des de Gladiator. El mateix podem dir d'un Leonardo Di Caprio que des de Titanic ha aprofitat la seva fama i talent per tirar endavant projectes importants de directors de prestigi. Llur amor pel cinema s'acaba traduïnt en bons productes com el que avui ens ocupa, que no decepcionarà a qui li agradi el cinema d'espionatge de qualitat.
7/10
Fitxa de la pel·lícula: http://www.imdb.com/title/tt0758774/
A l'agent Di Caprio li agrada la cultura d'aquells països, parla àrab i s'enamora d'una noia d'aquella zona. El personatge de Russell Crowe, per la seva part, és un ser amb una moralitat qüestionable a qui poc li importen en realitat les persones que habiten aquells països, i tot ho controla des del telèfon o des de la base d'operacions des d'on tenen una vista aèria per satèl·lit de tot el que passa. Per desgràcia per a la CIA, el modus operandi actual dels grups terroristes àrabs es basa en no utilitzar pràcticament la tecnologia, amb la qual cosa no es poden rastrejar missatges de mòbil ni correu electrònic. Tot es basa en la confiança entre persones.
L'equip encarregat de dur a terme el film consta de persones que ja havien treballat conjuntament en altres pel·lícules. El guionista William Monahan va escriure Infiltrados, que va ser protagonitzada per Di Caprio. També va escriure El Reino de los Cielos, dirigida per Sir Ridley Scott. Aquest per la seva part ja havia dirigit a Russell Crowe a Gladiator, Un Buen Año i a American Gangster. Tots ells aporten els seu bo saber fer característic i el resultat és una pel·lícula sòlida, intensa i força densa, de les que entretenen alhora que fan pensar una mica sobre certes qüestions del món actual. És molt lloable que un director com Ridley Scott, que podria tranquil·lament dedicar-se a fer bodris comercials (sense anar més lluny com el seu germà), encadeni bones pel·lícules una rera l'altra, sobre tot des de Gladiator. El mateix podem dir d'un Leonardo Di Caprio que des de Titanic ha aprofitat la seva fama i talent per tirar endavant projectes importants de directors de prestigi. Llur amor pel cinema s'acaba traduïnt en bons productes com el que avui ens ocupa, que no decepcionarà a qui li agradi el cinema d'espionatge de qualitat.
7/10
Fitxa de la pel·lícula: http://www.imdb.com/title/tt0758774/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)