'¿Quieres que rece para que tú también te mueras?' és la frase amb què, acompanyada de la imatge de la nena moribunda protagonista, es publicita aquesta pel·lícula. No es pot negar que el que s'anuncia no sigui un fidel reflexe de les fortes emocions que obtindrem amb el seu visionat. Una pel·lícula que no va amb mitges tintes, una crítica ferotge i radical a la fe catòlica en general i a l'Opus Dei en particular, un truculent melodrama que no dubta en jugar totes les cartes de la baralla, fins i tot les més tramposes, per aconseguir que l'espectador s'emocioni i s'indigni. Els creadors de la pel·lícula prenen com a punt de partida una trista història real i la transformen en un festival de sentiments, en una festa massoquista de la que els participants som els soferts espectadors i de la que no en sortirem indiferents.
La història és la d'una nena malalta de càncer i de com part del seu entorn, començant per la seva mare, converteix el seu patiment en una oportunitat per exaltar la fe catòlica.
Fins a quin punt és lícit fer del patiment d'una família un espectacle? No entraré en la qüestió de si la història és fidel als fets reals. Segons el director la pel·lícula és completament objectiva. Segons la família de la nena, es tragiversen de forma cruel els fets. Deixant de banda aquesta discussió i detenint-nos en el que coneixem segur, la pel·lícula en sí, em faig una sèrie de preguntes: no invalida la forma emprada el contingut del què se'ns vol explicar? El director Javier Fesser està indignat amb l'Opus Dei i per a fer-nos-ho saber fa del patiment un espectacle. Probablement desconegui el significat de conceptes com subtilesa o delicadesa, que sense dubte el tema tractat mereixia. No es tracta d'estalviar a l'espectador les parts dures de la història, sinó de no recrear-s'hi. En aquest sentit el film està ple d'escenes redundants i explicatives. És necessària la inclusió de nombrosos passatges onírics per remarcar-nos que la nena protagonista rebosa de vida i que la fe de la seva mare no fa més que reprimir-la? O tan sols s'han afegit per mostrar-nos l'habilitat visual i creadora del director, que ja coneixíem per una altra banda? És necessari convertir el personatge de la pobre mare en una espècie de bruixa maligna? És que potser no és suficient amb posar el dit a la llaga en certs temes, sinó que cal introduir-hi la mà sencera i remenar fins a reventar la ferida?
La pel·lícula té bona factura, està ben interpretada, té inventiva i per moments funciona força bé en la part dramàtica, però per desgràcia es perd en el camí de l'excés. Em pregunto si aquesta és una pel·lícula valenta com pretén o en realitat és un acte de covardia. Javier Fesser probablement sentia que haver filmat La Gran Aventura de Mortadelo y Filemón no el convertia en un director important i, per aconseguir-ho, què millor que el recurs d'una història amb nena malalta i una crítica a un blanc fàcil com l'Opus Dei?. Si Amenábar va fer Mar Adentro, per què no podia fer ell Camino? Per desgràcia sembla que no confiava prou en l'essència de la història i ha volgut ornamentar-la emprant tots els recursos al seu abast per intentar que funcionés, donant com a resultat una pel·lícula massa llarga i excessiva en els aspectes esmentats.
5/10
Fitxa de la pel·lícula: http://www.imdb.com/title/tt1206285/
2 comentaris:
Telescopi,
a mi em va agradar molt la pel.lícula. No sé si em va agafar en un momet baix o estava realment motivada per veure la cinta. Em va impactar la història, però sobre tot em van impactar les interpretacions, la nena, el pare, la mestresa de la casa, la tendresa de l'amiga, però sobre tot van haver-hi dos personatges que mereixen especial menció . la germana, i la seva espectacular transformació que fa i la mare, Carme Elias en un paper desgarrador i que fa que una actriu disfruti d'una manera apassionada com ho ha fet ella. Segur que aquest paper li portarà molts prenis i molts reconeixements perquè està francament impressionant.
Estic d'acord amb tu pel que fa a les molt bones interpretacions, però per desgràcia el conjunt de la pel·lícula em va deixar exhaust, per l'acumulació de cops d'efecte melodramàtics que conté i la forma exagerada de com se'ns presenten. Em va agradar per moments però se'm va acabar indigestant la veritat.
Publica un comentari a l'entrada