divendres, 3 d’octubre del 2008

WALL·E

Com a nova mostra de la gran quantitat de talent i entusiasme amb la que compten a la factoria Pixar, aquí tenim la seva nova pel·lícula. Aquest cop el protagonista és el robot WALL·E, amb certes reminiscències del Número 5 de Cortocircuito o del mateix E.T, però també amb un fort grau de personalitat pròpia.

L'aventura d'aquest petit robot destinat des de fa 700 anys a netejar el sòl terrestre en sol·litud quan de sobte la seva rutina es veu trasbalsada per l'arribada d'una misteriosa nau, en realitat són dues històries, una d'amor entre robots i l'altra de pura ciència-ficció, de l'estil 'salvem la terra'. La d'amor és senzilla, tendre i emotiva. La sol·litud eterna del robot de sobte es veu trencada per l'arribada d'un altre ésser meravellós, una robot anomenada EVE, que li canviarà la vida i de la qual s'enamora. Degut a això WALL·E ajudarà EVE en la seva missió, donant pas a la història de ciència-ficció, que és una nova demostració de força bruta en qüestió d'animació i disseny de Pixar. Aquesta gent maneguen la conjunció de tecnologia i art de forma aclaparadora, i el resultat torna a ser excepcional. I van ja moltes pel·lícules des del primer Toy Story...

Personalment crec que el sostre cinematogràfic de Pixar el van assolir en l'anterior pel·lícula, Ratatouille. Això no obstant, ja és qüestió de gustos i només queda celebrar cada any una nova mostra sublim de cinema d'animació. La que tenim aquí és una pel·lícula pràcticament muda i m'atreviria a dir que menys comercial del que estem acostumats, ja que opta per un estil en certs moments més poètic que no pas humorístic, tot i que ambdues característiques hi són presents i es donen de la mà de forma magistral. El director Andrew Stanton (Buscando a Nemo) és un gran narrador i això es nota en cada pla i en cada gest, comptant amb una bona història explicada amb amor pel detall.

Com a punt estrany i discutible faria notar l'elecció de mostrar els éssers humans en forma d'actors reals i també en forma de personatges animats, perjudica al meu parer la coherència visual de la proposta. Destacaria com a detall, en canvi, l'imaginatiu disseny d'efectes sonors (aquella veu del robot protagonista) i la sempre original i encertada música de Thomas Newman, que arrodoneix el virtuosisme audiovisual general del que gaudeix el film.

8/10

Fitxa de la pel·lícula: http://www.imdb.com/title/tt0910970/