Torna un any més Woody Allen. El ritme que porta aquest home fent pel·lícules des de fa 40 anys és digne d'admiració, pràcticament a una pel·lícula per any. No ho seria per suposat si el nivell de qualitat que manté no fos el que és. La nova proposta està rodada a Barcelona amb financiació espanyola, i està protagonitzada per Rebecca Hall, la seva ja habitual Scarlett Johansson i els actors espanyols Javier Bardem i Penélope Cruz. Allen només escriu i dirigeix.
La pel·lícula ens parla de dues turistes americanes de personalitats oposades passant un temps de viatge per Barcelona, de com ambdues coneixen a un pintor espanyol (Javier Bardem) i la seva ex-dona, així com de les relacions turbulentes que es donaran entre ells.
El millor de les pel·lícules de Woody Allen, al menys en el meu cas, és la satisfacció que un experimenta de veure com cada any un cop més la cita anual compleix amb el que espero. I què espero?, preguntareu encuriosits. Doncs pel·lícules que no donen la impressió de tenir grans pretensions, guions àgils i amb bones idees, interpretacions riques i naturals, humor agraït en alguns casos, dramatisme punyent en altres, o una bona mescla d'ambdues característiques com és el cas que se'ns presenta. Sempre tractant les relacions humanes, és clar. No sé si és aquesta la recepta exacta d'una pel·lícula Woody Allen, però s'hi deu assemblar. I és una recepta que potser no a tothom agrada, però que jo degusto cada any sense esforç i amb plaer.
Podríem parlar de la suposada decadència de Woody Allen, però no ho faré perquè és un invent de periodistes enfadats exactament no sé amb què, ja que des de posem el cas Acordes y Desacuerdos fins a El Sueño de Cassandra trobem pel·lícules que van des de l'esplèndid fins a molt per sobre de la mitja. En la que ens avui ens ocupa, Barcelona llueix, els actors, especialment els espanyols (quina gran actriu és Penélope Cruz), estan esplèndids, els canvis idiomàtics (imprescindible la versió original) fan gràcia i tot funciona com ha de funcionar. No s'ha de demanar més. I tampoc menys.
7/10
Fitxa de la pel·lícula: http://www.imdb.com/title/tt0497465/
3 comentaris:
Bones, t'acabo de trobar gràcies a Cercabloc. totalment d'acord amb tu en quant a que fa anys que es parla del declivi de l'Allen, quan no és gens cert. A més, sembla que ningú tingui en cmpte que és impossible rodar una obra mestre l'any.
T'invito a passar-te pel meu bloc on també he comentat la pel·lícula!
Salutacions
Ei!!! jo també t'he trobat pel cercabloc com el meu company blocaire Marchelo! me'n alegro que en siguem un més a la colla!!!
Felicitats i benvingut!!!
Totalment d'acord amb tu!!
menys en la Pe (que no la soporto!!) però que reconec que aqui està genial i és que allò que deia Tarkosvki és cert: "el actor es un jarron" i pots fer amb ell el que vulguis, si davant hi ha un bon director l'actor pot fer un gran paper i sense cap mena de dubte la Cruz aqui el fa, i s'ha de reconèixer!!
i com diu el meu amic Marchelo també et convido a passar pel meu bloc i així ens anem coneixent i si em deixes t'enllaó!!
Salutacions!
Encantat de saludar-vos, m'he passat pels vostres blogs i estan molt bé! Ja us he enllaçat, si us agraden els meus articles podeu enllaçar el meu també.
Celebro que estigueu d'acord amb la crítica de la pel·lícula. Pel que fa a la Pe, jo l'admiro desde que la vaig veure a Volver. Et poden agradar més o menys les seves pel·lícules, i pot ser que a Estats Units la seva carrera hagi estat fins ara més bé mediocre, però sincerament crec que com a actriu no té desperdici.
Doncs res, ja anirem comentant la jugada! Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada