El Increíble Hulk

Una pel·lícula amb heroi de la factoria Marvel com a protagonista pot donar resultats dispars. Tan bon punt trobem mediocritats (Daredevil, Elektra, tothom sembla estar-hi d'acord) com pel·lícules certament notables (vegi'n-se Spiderman 2 o la mateixa Hulk). En aquest cas es tracta d'una segona part que pretén segons els seus creadors donar el que faltava a la primera, és a dir, grans dosis d'acció. Afirmació aquesta de dubtable valor, acció i espectacularitat n'hi havia en bones dosis, el que passa és que el percentatge de metratge de pel·lícula es decantava igualment cap al desenvolupament de la història i dels personatges.

En aquesta segona part tenim nou director, diferents actors i en definitiva es tracta d'una entrega més convencional, menys donada als experiments formals i a la narrativa peculiar de la primera entrega. Suposa això cap problema? No té perquè.

El que tenim aquí és una pel·lícula espectacular, amb ritme impetuós des de bon principi i que sustenta gran part de la seva qualitat en dos factors que solen donar problemes en aquest tipus de produccions: el muntatge i els efectes especials. Si el primer en molts casos el cinema de fa una dècada en endavant, escola Michael Bay, sol provocar atacs d'epil·lèpsia entre el públic no adolescent-crispeter, en aquest presenta un frenetisme ben entès que no arriba a apabullar i sap transmetre els plans al ritme que la narrativa i l'acció demanen, ràpida i eficaçment. Pel que fa als efectes especials, aquests sí que apabullen, però en el bon sentit de la paraula. Per fi comença a haver-hi un bon grapat de pel·lícules que aconsegueixen que els efectes fets per ordinador s'integrin bé en l'acció i, diem-ho així, transmetin alguna cosa més que la simple admiració tecnològica (que en alguns casos ni això). Tenim allò que feia el mestre Harryhausen en les pel·lícules de Sinbad, monstres que actuen, a més de ser demostracions de tecnologia. El Hulk que tenim aquí és una versió millorada i espectacular del que vèiem a la primera part, però ara a més a més podem dir que la creació en sí és bon actor (permeteu-me que utilitzi aquesta expressió referida a un grapat de píxels cabrejats). És d'admirar l'expressivitat de la seva cara, així com del seu cos de culturista treballat a base de bé, fins el més petit dels músculs del seu cos es mostra i es mou.

Destaquem també els plans de les escenes inicials en les faveles de Brazil, així com l'adequat treball dels actors. En aquest sentit obviarem l'inevitable científic boig sobreactuat típic d'aquestes pel·lícules, en aquest cas en forma d'un tal Mr.Blue, destacarem que Edward Norton certament té més carisma que l'anterior Eric Bana i lamentarem que Tim Roth, que fa el paper de súper-soldat, no entrenés una mica més el seu cos abans de mostrar-nos el seu demacrat tors nu.

7/10

Fitxa de la pel·lícula: http://www.imdb.com/title/tt0800080/