Avui hem anat a veure aquesta pel·lícula del veterà director Sidney Lumet (del qual havia vist prèviament l'antiga i notable '12 Hombres Sin Piedad' en una de les sessions del mític i desaparegut programa del José Luís Garci).
Venia precedida per recomanacions i bones crítiques. És una pel·lícula d'aquelles en què un fet marca un punt i a part en la vida de nombrosos personatges (en aquest cas els membres d'una família i demés persones relacionades) i es descriuen les conseqüències destructives d'aquest fet, l'atracament a una joieria, així com les causes, a mode de trenca-closques espai-temporal.
És una pel·lícula dura, adulta, seca i sense concessions de cara al públic que vagi senzillament 'a passar una bona estona'. Presenta un bon treball tant dels actors com del director, però, mmm, la cosa no acaba de funcionar. La pel·lícula peca d'un excés de dramatisme en la trama, els personatges són creïbles però excessivament negatius i manca algun contrapunt que fagi més suportable la funció, alguna espurna d'humor o humanitat. El començament és prometedor, tens, i la premisa impactant, però a mesura que passa el metratge la trama deixa d'interessar poc a poc i esdevé paulatinament una acumulació de causes i conseqüències del que se'ns ha narrat al principi que semblen no desembocar en cap altre fet que realment tingui pes. Cap al final la trama torna a aixecar el vol, moment en què l'espectador ja està sumit en un estat depressiu dificilment recuperable.
He dit difícilment? Per sort, en acabar la funció els cinemes Icària-Yelmo han tingut l'amabilitat d'emetre per l'altaveu de la sala una bonica cançó d'estil country (amb reminiscències a Coyote Dax) que ha invertit hàbilment el pobre estat d'ànim en què ens trobàvem i estranyament hem sortit tot contents a l'assolejat carrer. Serà cosa dels contrastos.
5/10
Fitxa de la pel·lícula: http://www.imdb.com/title/tt0292963/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada