Nova entrega de la saga Donkey Kong Country, que es va quedar en stand-by després les seves tres entregues per Super Nintendo i corresponents remakes per Game Boy.
El joc en el seu dia va suposar una revolució gràfica donat un nou sistema ideat per la companyia Rare que permetia renderitzar en pantalla animacions i gràfics d'una qualitat superba. Per aquesta entrega en Wii, tal sols ha calgut fer ús de les capacitats 3D de la consola per mostrar un espectacle visual superior a qualsevol entrega anterior.
Però en aquest cas no són els gràfics en el que pensarem sinó en la tremenda jugabilitat i diversió que ens proposa cadascun dels nivells del joc. El joc mai arriba a cansar, sempre ofereix noves sorpreses, cada nivell és un festival de creativitat i dificultat adictiva. Tenim des del nivell típic de plataformes però amb sorpreses variades fins a nivells que ens recorden el joc de Super Nintendo com poden ser les fases amb vagoneta o els nivells de saltar de barril en barril. Tot recorda el primer joc, però aquí està de forma molt expandida i més variada, amb tot de sorpreses repartides magistralment pels diferents mons. És un joc que un cop es comença, difícil és deixar-lo fins que no te l'has acabat. Adicció pura i dura, jugabilitat perfecta, festival de petits detalls i sorpresa rera sorpresa. Això i molt més és el que conté aquest joc. Benvingut siguis de nou, Kong.
Nota: 9/10
Una mica de tot: cinema, música, videojocs, llibres, exposicions... etc. Tot el que sigui gaudir de l'art i la cultura modernes.
dimecres, 2 de gener del 2013
Wii - Sin & Punishment 2
Vet aquí la seqüela d'un joc de Nintendo 64 que no va arribar a veure llum en terres occidentals, quedant com un joc de culte en aquestes terres i convertint-se en carn d'importació pels aficionats amb més ànsia d'acció trepidant i d'espectacularitat gràfica.
La seva continuació, que ara aquí comentem, va arribar a mitjans del cicle de vida de la Nintendo Wii. Òbviament sense poder competir amb gràfics amb les consoles de la competència, però sí en qualitat artística, ens trobem amb un joc de trets i acció futurista, un joc on amb una mà (la del nunchuk) controlem el personatge (que es mou sol cap endavant, amb una prespectiva 3D), i amb l'altra, apuntem el punt de mira cap als enemics i disparem fins a destruir-los.
Com és d'esperar en un joc de la companyia Treasure, el que tenim aquí és un arcade pur, adrenalina i espectacularitat gràfica. Cada nivell és un goig d'explosions i enemics diversos, destacant com no els enemics finals de cada nivell. Diversió pura, les puntuacions que queden gravades on-line ens diran en quin lloc mundial es troben les nostres fites de punts. No es pot demanar gaire més a un joc d'aquest estil. Meravella, en definitiva.
Nota: 9/10
La seva continuació, que ara aquí comentem, va arribar a mitjans del cicle de vida de la Nintendo Wii. Òbviament sense poder competir amb gràfics amb les consoles de la competència, però sí en qualitat artística, ens trobem amb un joc de trets i acció futurista, un joc on amb una mà (la del nunchuk) controlem el personatge (que es mou sol cap endavant, amb una prespectiva 3D), i amb l'altra, apuntem el punt de mira cap als enemics i disparem fins a destruir-los.
Com és d'esperar en un joc de la companyia Treasure, el que tenim aquí és un arcade pur, adrenalina i espectacularitat gràfica. Cada nivell és un goig d'explosions i enemics diversos, destacant com no els enemics finals de cada nivell. Diversió pura, les puntuacions que queden gravades on-line ens diran en quin lloc mundial es troben les nostres fites de punts. No es pot demanar gaire més a un joc d'aquest estil. Meravella, en definitiva.
Nota: 9/10
Cat People - Love Battle
Tercer disc de la formació, ens sorprenen aquí amb cançons molt especials, fruit d'una mescla entre ritmes que semblen trets d'alguna tribu aborigen de l'Amazones o africana, i melodies cantades pels integrants del grup en forma de cor, allunyats de la sonoritat de guitarra elèctrica dels seus anteriors treballs. El resultat és un disc original, de sonoritat potent, ple de troballes sonores. Tot una immersió en la selva auditiva presentada pels seus autors.
Nota: 8,5
Fitxa tècnica: http://www.allmusic.com/album/love-battle-mw0002251433
Nota: 8,5
Fitxa tècnica: http://www.allmusic.com/album/love-battle-mw0002251433
Asia - XXX
Formada fa 30 anys per alguns dels millors virtuosos de l'època, Asia, tenim aquí la seva nova entrega discogràfica, sorprenent pel fet que no es nota cansament per la seva part tants anys després. Disc completament entregat a la música 'amb sentiment' per sobre de la demostració de domini instrumental dels seus integrants típica del rock progressiu, d'on provenen els seus integrants, resulta una música pletòrica de contingut melòdic i lliure de pretenciositat a pesar de la complexitat i la qualitat indiscutible de la producció. Molt recomanable.
Nota: 8,5
Fitxa tècnica: http://www.allmusic.com/album/xxx-mw0002473443
Nota: 8,5
Fitxa tècnica: http://www.allmusic.com/album/xxx-mw0002473443
¿Quién engañó a Roger Rabbit?
És aquesta una pel·lícula única, fantasia pura del més alt nivell. La idea de la pel·lícula fou reunir en una trama més o menys adulta tot l'assortiment de personatges de les principals productores de cinema animat, ja fos Disney o la Warner o el que fes falta.
La pel·lícula és un prodigi de la planificació i el ritme. Zemeckis, el director, estava completament en forma, després d'haver rodat la fantàstica primera part de Regreso al Futuro, i lluny del convencionalisme de pel·lícules seves anteriors com podia ser a Tras el Corazón Verde. Zemeckis, probablement el millor continuador de l'estil Spielberg (qui produïa, com no, la pel·lícula), ho dóna tot aquí, i hi afegeix un toc de sana bogeria i explosions de riures fins arribar en molts casos a les llàgrimes. Només cal veure la primera escena, la de la cuina, per adonar-se tant de l'espectacular estil visual de la pel·lícula com del munt de riures que ens esperen.
La curiosa unió de cinema negre amb els dibuixos més embogits funciona i dóna a llum una aventura d'allò més divertida, ideal tant per nens com per adults amb ganes de riure. Tota una obra mestra del cinema de suspens i de la fantasia més aclaparadora.
Nota: 9/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0096438/?ref_=fn_al_tt_1
La pel·lícula és un prodigi de la planificació i el ritme. Zemeckis, el director, estava completament en forma, després d'haver rodat la fantàstica primera part de Regreso al Futuro, i lluny del convencionalisme de pel·lícules seves anteriors com podia ser a Tras el Corazón Verde. Zemeckis, probablement el millor continuador de l'estil Spielberg (qui produïa, com no, la pel·lícula), ho dóna tot aquí, i hi afegeix un toc de sana bogeria i explosions de riures fins arribar en molts casos a les llàgrimes. Només cal veure la primera escena, la de la cuina, per adonar-se tant de l'espectacular estil visual de la pel·lícula com del munt de riures que ens esperen.
La curiosa unió de cinema negre amb els dibuixos més embogits funciona i dóna a llum una aventura d'allò més divertida, ideal tant per nens com per adults amb ganes de riure. Tota una obra mestra del cinema de suspens i de la fantasia més aclaparadora.
Nota: 9/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0096438/?ref_=fn_al_tt_1
dilluns, 31 de desembre del 2012
El Hobbit: Un Viaje Inesperado
Aquí tenim després d'una llarga espera la primera de les tres pel·lícules que formen aquesta trilogia preqüela basada en el llibre El Hobbit. És curiós que en aquestes pel·lícules, quan més prim és el llibre, més hores de metratge s'hi destinen.
Aquí per exemple tenim El Hobbit, llibre publicat per J.R.R Tolkien abans de la trilogia de l'anell i que explica la troballa de l'anell per part de Bilbo Bolsón. El llibre té un marcat to d'aventures senzill, res comparat amb l'èpica de la trilogia posterior. Doncs bé, s'haurà de veure si aquesta expansió de l'univers d'aquest 1r llibre resulta una ajuda per gaudir de l'espectacle en tota la seva dimensió o si es tracta d'una presa de pèl fet amb l'intenció de treure el major rendiment econòmic possible. Dit d'una altra manera, exprémer fins al màxim l'últim llibre de Tolkien adaptable per treure el màxim rendiment econòmic.
En la meva opinió, la cosa no és ni una ni l'altra sinó que són les dues coses alhora. Està clar que així expremeran l'aventura del jove Bilbo fin al màxim, però s'ha de reconèixer que aquesta primera part conté prou alicients per divertir durant gran part del metratge, de forma majestuosa. Tenim, en canvi, certs passatges que es fan una mica tediosos, i la pel·lícula es prou llarga com per córrer aquest risc. En aquest sentit, les nombroses escenes d'acció són el que permet que aquest llarg metratge (prop de les 3 hores) es faci amè i alhora hi hagi un bon maneig dels personatges, i la història (que en aquest cas deixa l'èpica per adentrar-se en el film d'aventures fantàstiques pur i dur, més semblant a La Comunidad del Anillo que no pas a Las Dos Torres o a El Retorno del Rei.) se segueixi amb interès.
No estic segur de quina serà la resposta del públic, però confio en què s'entenguin aquests passatges més "avorrits" i que la pel·lícula al final triomfi com el que és, una excelent i trepidant pel·lícula d'aventures.
Una nota al respecte de les projeccions HFR (High Frame Rate) a 48 fotogrames per segon. La gent s'està queixant que li dóna un aspecte cutre a la projecció, com de televisió barata. Per mi és només qüestió de temps que aquest públic canvïi d'opinió perquè l'experiència guanya un munt en naturalitat, al que afegim que quan portem uns 20 minuts de visionatge, la sorpresa deixa de ser tal i se'ns presenta un film en la més elevada qualitat visual.
A l'espera que Smaug desperti en el seu amagatall, aquí estarem un any més esperant com fans fervorosos, a veure quines sorpreses visuals ens regala aquest director.
Nota: 8,5/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0903624/?ref_=fn_al_tt_1
Aquí per exemple tenim El Hobbit, llibre publicat per J.R.R Tolkien abans de la trilogia de l'anell i que explica la troballa de l'anell per part de Bilbo Bolsón. El llibre té un marcat to d'aventures senzill, res comparat amb l'èpica de la trilogia posterior. Doncs bé, s'haurà de veure si aquesta expansió de l'univers d'aquest 1r llibre resulta una ajuda per gaudir de l'espectacle en tota la seva dimensió o si es tracta d'una presa de pèl fet amb l'intenció de treure el major rendiment econòmic possible. Dit d'una altra manera, exprémer fins al màxim l'últim llibre de Tolkien adaptable per treure el màxim rendiment econòmic.
En la meva opinió, la cosa no és ni una ni l'altra sinó que són les dues coses alhora. Està clar que així expremeran l'aventura del jove Bilbo fin al màxim, però s'ha de reconèixer que aquesta primera part conté prou alicients per divertir durant gran part del metratge, de forma majestuosa. Tenim, en canvi, certs passatges que es fan una mica tediosos, i la pel·lícula es prou llarga com per córrer aquest risc. En aquest sentit, les nombroses escenes d'acció són el que permet que aquest llarg metratge (prop de les 3 hores) es faci amè i alhora hi hagi un bon maneig dels personatges, i la història (que en aquest cas deixa l'èpica per adentrar-se en el film d'aventures fantàstiques pur i dur, més semblant a La Comunidad del Anillo que no pas a Las Dos Torres o a El Retorno del Rei.) se segueixi amb interès.
No estic segur de quina serà la resposta del públic, però confio en què s'entenguin aquests passatges més "avorrits" i que la pel·lícula al final triomfi com el que és, una excelent i trepidant pel·lícula d'aventures.
Una nota al respecte de les projeccions HFR (High Frame Rate) a 48 fotogrames per segon. La gent s'està queixant que li dóna un aspecte cutre a la projecció, com de televisió barata. Per mi és només qüestió de temps que aquest públic canvïi d'opinió perquè l'experiència guanya un munt en naturalitat, al que afegim que quan portem uns 20 minuts de visionatge, la sorpresa deixa de ser tal i se'ns presenta un film en la més elevada qualitat visual.
A l'espera que Smaug desperti en el seu amagatall, aquí estarem un any més esperant com fans fervorosos, a veure quines sorpreses visuals ens regala aquest director.
Nota: 8,5/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0903624/?ref_=fn_al_tt_1
The Pierces - Thirteen Tales of Love and Revenge
Aquí tenim dues germanes ben talentoses a la par que de bon veure. Una cosa no treu l'altra, això està clar. I en el cas que ens ocupa, que és el seu tercer disc després del convencional Light of the Moon, han aconseguit fer tot un disc conceptual d'aquells on la suma del conjunt s'imposa a la qualitat puntual de les cançons per separat.
L'escolta d'aquest disc em fa pensar que aquestes noies devien passar una temporadeta en estat de gràcia compositiva. Tot ben lligat, una darrera l'altra ens van mostrant que els seus recursos van més enllà de la cançó folk senzilla de guitarra i veu. Aquí el que hi ha és pop de qualitat. Cal destacar per exemple la cançó Boring on s'utilitza precisament una rítmica i una melodia que fa referència a aquest estil mental d'avorriment sense que la cançó en sí sigui avorrida.
Altres perles de cançons podríem trobar Secrets o The Power of... cançó que es presenta com un coitus interruptus a cada vers, que a interpretació meva la paraula que arriba després de The Power of... és Love, com no pot ser una altre.
Puntuació: 8/10
L'escolta d'aquest disc em fa pensar que aquestes noies devien passar una temporadeta en estat de gràcia compositiva. Tot ben lligat, una darrera l'altra ens van mostrant que els seus recursos van més enllà de la cançó folk senzilla de guitarra i veu. Aquí el que hi ha és pop de qualitat. Cal destacar per exemple la cançó Boring on s'utilitza precisament una rítmica i una melodia que fa referència a aquest estil mental d'avorriment sense que la cançó en sí sigui avorrida.
Altres perles de cançons podríem trobar Secrets o The Power of... cançó que es presenta com un coitus interruptus a cada vers, que a interpretació meva la paraula que arriba després de The Power of... és Love, com no pot ser una altre.
Puntuació: 8/10
Subscriure's a:
Missatges (Atom)