El Sr. Tarantino ens ofereix un nou festival de referències a pel·lícules de gènere, en aquest cas les pel·lícules del salvatge oest americà, altrament dits westerns. En aquest cas però, s'està menys dels diàlegs amb meta-referències al gènere i procura fer un western pur i dur, centrat temàticament en l'esclavitud negra.
L'estilàs de Tarantino inunda cada fotograma i demostra una vegada més com d'immens cineasta és. Encara diria més i m'atreviria a dir que avui és el director, amb permís del Sr.Spielberg, que orquestra i executa millor escenes d'acció, cosa que vam descobrir ja a Kill Bill, només que on allà hi havia espases, aquí hi ha pistoles. Una autèntica meravella d'explosions i trets. Llàstima que no es prodiguin més al llarg de la pel·lícula.
Tampoc trobem escenes de diàlegs extra-llargs sobre temes que aparentment no tenen res a veure amb la pel·lícula, en aquest sentit tenim una film més cohesionat però potser també amb menys personalitat.
Pel que fa als actors, en aquest cas la palma se l'emporta un DiCaprio cada cop més lluny físicament de l'adolescent etern que semblava no créixer mai, i que aquí dóna tot un recital de dolent amb carisma. Sobresurt d'aquesta manera sobre un també excel·lent Christopher Waltz i un no tant destacable Jamie Foxx, que tot i això té prou presència en pantalla com per sobreviure davant d'aquests mestres. Ah, i no ens oblidem del sempre magnífic Samuel L. Jackson, en aquest cas fent de negre venut, vell i cascarràbies molt lluny del que normalment estem acostumats a veure d'ell.
No considero que sigui de les millors pel·lícules de Tarantino, però tot i així es tracta d'un espectacle molt digne de ser vist i amb el que gaudireu força, segur, a menys que les explosions de sang i violència no vagin amb vosaltres.
Nota: 8/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt1853728/?ref_=fn_al_tt_1
diumenge, 17 de febrer del 2013
dilluns, 11 de febrer del 2013
Argo
La nova pel·lícula de Ben Affleck el reafirma com un autor d'estil vigorós, estil que en aquesta pel·lícula recorda en part al Munich d'Spielberg i el Ridley Scott de Red de Mentiras (Spielberg i Scott, quasi res, salvant les distàncies, això sí). En aquest film s'explica una curiós fet real on s'intenta rescatar un grup de persones que estan aïllades a l'embaixada canadenca d'Iran.
La pel·lícula no parla de política en el sentit que no pren partit ni pels americans ni pels iranians, la qual cosa és d'agrair. Tan sols es dedica, de la millor manera possible, a narrar una mica els fets reals que succeïren, tant el context històric com la història dels fets de la pel·lícula en sí. Ben Affleck es mostra com un director molt solvent i capaç, del que esperem bastant per la seva pròxima pel·lícula. El millor que podem dir d'aquesta Argo és que el seu metratge passa en un no res, cosa que en temps de pel·lícules llargues i muntades amb condescendència és molt d'agrair.
Nota: 8/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt1024648/?ref_=fn_al_tt_1
La pel·lícula no parla de política en el sentit que no pren partit ni pels americans ni pels iranians, la qual cosa és d'agrair. Tan sols es dedica, de la millor manera possible, a narrar una mica els fets reals que succeïren, tant el context històric com la història dels fets de la pel·lícula en sí. Ben Affleck es mostra com un director molt solvent i capaç, del que esperem bastant per la seva pròxima pel·lícula. El millor que podem dir d'aquesta Argo és que el seu metratge passa en un no res, cosa que en temps de pel·lícules llargues i muntades amb condescendència és molt d'agrair.
Nota: 8/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt1024648/?ref_=fn_al_tt_1
diumenge, 3 de febrer del 2013
La Vida de Pi
Vet aquí una bonica història de supervivència, una paràbola sobre l'amor als animals, un bonic conte que ens pot ensenyar moltes coses sobre la vida i la religió. La Vida de Pi comença explicant d'on ve aquest particular nom del protagonista i en pocs minuts la història desemboca en un naufragi del qual el nostre protagonista en sortirà viu gràcies al seu esforç i a l'amor que professarà per un tigre que quedarà viu en la mateixa barca (creiem no desvetllar cap secret doncs la imatge del tigre es mostra en el mateix cartell de la pel·lícula).
Ang Lee és un director molt eclèctic, tan aviat es marca un Hulk, com una història d'amor homosexual entre cowboys a Brokeback Mountain, com una pel·lícula d'arts marcials a Tigre i Dragón, com ara aquí un maco conte sobre l'amor als animals i la creença en la religió. En aquest i en tots els casos anteriors demostra una gran tècnica visual, amb imatges de gran bellesa i suggerent fotografia. En el cas que ens ocupa potser es nota una mica massa el paper de l'ordinador en la composició de les imatges, tot i així surt triomfant en la posada en escena del difícil repte d'explicar una història amb només dos protagonistes dels quals un és un tigre, ni més ni menys.
La pel·lícula potser es fa un pèl pesada en algun moment a meitats del metratge, però ràpidament pren alè i torna a escena com a la notable pel·lícula que és. Enhorabona per Ang Lee, un cop més ens ha tornat a sorprendre gratament.
Nota: 8/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0454876/?ref_=fn_al_tt_4
Ang Lee és un director molt eclèctic, tan aviat es marca un Hulk, com una història d'amor homosexual entre cowboys a Brokeback Mountain, com una pel·lícula d'arts marcials a Tigre i Dragón, com ara aquí un maco conte sobre l'amor als animals i la creença en la religió. En aquest i en tots els casos anteriors demostra una gran tècnica visual, amb imatges de gran bellesa i suggerent fotografia. En el cas que ens ocupa potser es nota una mica massa el paper de l'ordinador en la composició de les imatges, tot i així surt triomfant en la posada en escena del difícil repte d'explicar una història amb només dos protagonistes dels quals un és un tigre, ni més ni menys.
La pel·lícula potser es fa un pèl pesada en algun moment a meitats del metratge, però ràpidament pren alè i torna a escena com a la notable pel·lícula que és. Enhorabona per Ang Lee, un cop més ens ha tornat a sorprendre gratament.
Nota: 8/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0454876/?ref_=fn_al_tt_4
dilluns, 28 de gener del 2013
Mika - The Origin of Love
Després d'omplir les ones radiofòniques amb el seu hit Grace Kelly i altres singles del seu primer disc, Mika va publicar We Are Golden, un segon disc que semblava anar en la mateixa línia del seu primer treball, però en canvi ens va oferir un disc amb poques idees, fórmula desgastada i poc memorable en definitiva.
A la salvació d'aquest virtuós de les cordes vocals ve el seu tercer disc. Un disc amb idees noves, lloable en el seu intent, exitós, d'allunyar-se del so del seu primer treball. Trobem un conjunt de cançons d'allò més aconseguit, un so diferent (força ús del vocoder), i un disc en definitva molt aconseguit, amb un conjunt de cançons, ara sí, força memorables, i el que és més important, amb personalitat pròpia, cosa que no va aconseguir ni tan sols amb el seu primer disc, que sonava a recull de grans èxits. Aquest, el seu tercer disc, té qualitat com per omplir un grans èxits també, però alhora personalitat pròpia suficient per gaudir d'un disc original i molt aconseguit.
Nota: 8,5/10
Fitxa tècnica: http://www.allmusic.com/album/the-origin-of-love-mw0002420735
A la salvació d'aquest virtuós de les cordes vocals ve el seu tercer disc. Un disc amb idees noves, lloable en el seu intent, exitós, d'allunyar-se del so del seu primer treball. Trobem un conjunt de cançons d'allò més aconseguit, un so diferent (força ús del vocoder), i un disc en definitva molt aconseguit, amb un conjunt de cançons, ara sí, força memorables, i el que és més important, amb personalitat pròpia, cosa que no va aconseguir ni tan sols amb el seu primer disc, que sonava a recull de grans èxits. Aquest, el seu tercer disc, té qualitat com per omplir un grans èxits també, però alhora personalitat pròpia suficient per gaudir d'un disc original i molt aconseguit.
Nota: 8,5/10
Fitxa tècnica: http://www.allmusic.com/album/the-origin-of-love-mw0002420735
dissabte, 26 de gener del 2013
El lado bueno de las cosas
Vet aquí una comèdia d'allò més convencional, ben rodada això sí pel director de 3 Reyes David O. Russell, que ens explica una història d'amor entre dos personatges mentalment inestables. Una bona interpretació dels seus protagonistes i de Robert De Niro, que una vegada més borda el seu paper com a actor de comèdia.
La pel·lícula resulta una mica fluixa al principi, fins que apareix Jennifer Lawrence en pantalla. És llavors quan actua la bona química entre els dos actors principals i la pel·lícula pren el vol. Tota la resta del metratge són brometes a costa de l'estat mental del protagonista que no acaben de fer gaire gràcia, però que si més no entretenen. En definitva, recomanble per passar l'estona, poc més.
Nota: 6,5/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt1045658/?ref_=hm_cht_t3
La pel·lícula resulta una mica fluixa al principi, fins que apareix Jennifer Lawrence en pantalla. És llavors quan actua la bona química entre els dos actors principals i la pel·lícula pren el vol. Tota la resta del metratge són brometes a costa de l'estat mental del protagonista que no acaben de fer gaire gràcia, però que si més no entretenen. En definitva, recomanble per passar l'estona, poc més.
Nota: 6,5/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt1045658/?ref_=hm_cht_t3
dimecres, 23 de gener del 2013
Rompe Ralph
Una altra mostra de com de bé li està sentant a Disney tenir entre les seves files al co-fundador de Pixar John Lasseter, encarregant-se de supervisar i ajudar en tot el que es refereix a la seva secció d'animació. El que aquí trobem és una impecable mostra de modernitat i alhora nostàlgia, però no del cinema, sinó dels videojocs que quan érem més joves jugàvem als salons recreatius. La posada en escena és d'allò més curiosa, convertint personatges sortits d'aquestes recreatives en forma de un munt de píxels i convertint-los als 3d, representant-los amb el típic moviment entretallat de les recreatives antigues.
Sense ànsia d'explicar res de la trama, direm que aquesta és un gran homenatge com hem dit als jocs de recreatives i videojocs en general. És aquí on entra en escena Rompe Ralph, un villà típic de recreativa però amb ganes de reformar-se i així ser més estimat pels seus companys. En el seu viatge a recreatives externes a la seva cabina, coneixerà personatges d'altres móns que l'ajudaran en el seu camí. I fins aquí la trama general, però el guió ens depara múltiples sorpreses, sobretot pels fanàtics dels videojocs. I no només això, sinó també unes quantes persecucions filmades amb molta emoció, rodades a velocitat de vertigen. Tot plegat acaba per conformar un producte d'allò més llaminer (com llaminer és el principal decorat de la segona meitat de la pel·lícula).
Pel·licula molt recomanable en definitiva, tant per nens com per adults amb ganes de veure un bon homenatge a una part de la nostra vida que molts recordem amb nostàlgia com feliç i divertida.
Nota: 8/10
Fitxa de la pel·lícula: http://www.imdb.com/title/tt1772341/
Sense ànsia d'explicar res de la trama, direm que aquesta és un gran homenatge com hem dit als jocs de recreatives i videojocs en general. És aquí on entra en escena Rompe Ralph, un villà típic de recreativa però amb ganes de reformar-se i així ser més estimat pels seus companys. En el seu viatge a recreatives externes a la seva cabina, coneixerà personatges d'altres móns que l'ajudaran en el seu camí. I fins aquí la trama general, però el guió ens depara múltiples sorpreses, sobretot pels fanàtics dels videojocs. I no només això, sinó també unes quantes persecucions filmades amb molta emoció, rodades a velocitat de vertigen. Tot plegat acaba per conformar un producte d'allò més llaminer (com llaminer és el principal decorat de la segona meitat de la pel·lícula).
Pel·licula molt recomanable en definitiva, tant per nens com per adults amb ganes de veure un bon homenatge a una part de la nostra vida que molts recordem amb nostàlgia com feliç i divertida.
Nota: 8/10
Fitxa de la pel·lícula: http://www.imdb.com/title/tt1772341/
dissabte, 5 de gener del 2013
Las Aventuras de Tintín: El Secreto del Unicornio
Dirigida per Steven Spielberg i produïda per Peter Jackson, la pel·lícula en qüestió és una excel·lent mostra de cinema fet amb captura per moviment, sistema que en aquest cas no és una mostra gratuïta de tecnologia, sinó abans el sistema ideal per convertir personatges dibuixats al món real filmat en 3 dimensions.
Aquest sistema permet un constant moviment de càmera amb tot el virtuosisme del que és capaç Spielberg. El problema que trobem és que en aquesta pel·lícula el director no té mesura, el moviment és constant i marejant, la càmera vola constantment i no para de ficar-se en els racons més inesperats, entrar, sortir, volar, donar voltes, travellings de tot tipus, grues, zooms... tot producte d'una incontinència de mobilitat. Al final el producte de tot això és que la història passa a un segon pla i en canvi l'aspecte visual és el més espectacular possible, però alhora és totalment excessiu.
Els personatges que habiten el film són caricatures basades en l'aspecte visual que tenien els personatges creats per Hergè. El personatge que menys funciona per desgràcia és el seu protagonista, Tintin. Té un aspecte de nen que no acaba de cuallar. Haddock en canvi és el que millor funciona, tant a nivell visual (està interpretat per Andy Serkis, àlias Gollum) com a nivell de guió, el seu personatge amb problemes d'alcohol i amb reminiscències d'avantpassats força espectaculars, val sense dubte la pena.
Està per veure si la pel·lícula tindrà continuació com s'havia dit d'un principi, amb els papers de productor i director intercanviats, tot dependrà suposem de si estan contents amb l'èxit obtingut o si aquest no és suficient. Seria com a mínim interessant de veure.
Nota: 8/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0983193/?ref_=fn_al_tt_2
Aquest sistema permet un constant moviment de càmera amb tot el virtuosisme del que és capaç Spielberg. El problema que trobem és que en aquesta pel·lícula el director no té mesura, el moviment és constant i marejant, la càmera vola constantment i no para de ficar-se en els racons més inesperats, entrar, sortir, volar, donar voltes, travellings de tot tipus, grues, zooms... tot producte d'una incontinència de mobilitat. Al final el producte de tot això és que la història passa a un segon pla i en canvi l'aspecte visual és el més espectacular possible, però alhora és totalment excessiu.
Els personatges que habiten el film són caricatures basades en l'aspecte visual que tenien els personatges creats per Hergè. El personatge que menys funciona per desgràcia és el seu protagonista, Tintin. Té un aspecte de nen que no acaba de cuallar. Haddock en canvi és el que millor funciona, tant a nivell visual (està interpretat per Andy Serkis, àlias Gollum) com a nivell de guió, el seu personatge amb problemes d'alcohol i amb reminiscències d'avantpassats força espectaculars, val sense dubte la pena.
Està per veure si la pel·lícula tindrà continuació com s'havia dit d'un principi, amb els papers de productor i director intercanviats, tot dependrà suposem de si estan contents amb l'èxit obtingut o si aquest no és suficient. Seria com a mínim interessant de veure.
Nota: 8/10
Fitxa tècnica: http://www.imdb.com/title/tt0983193/?ref_=fn_al_tt_2
Subscriure's a:
Missatges (Atom)